A les set i mitja, la Mare de Déu de l'Esperança sortí del claustre de Sant Francesc, davallà les escales damunt les espatles dels devots portadors, entre aplaudiments dels assistents i la música de la seva banda. Una vegada hagué davallat les escales ballà i voltà al ritme de la música, quan s'aturà, la Mare de Déu de la Salut en prengué el relleu, dansant també entre les ovacions de la multitud. Un cop començà la processó i l'Esperança s'aturà a saludar la Salut, iniciant les dues, un any més, una animada dansa que ja és típica en aquesta data.
Un fet a destacar va ser el ritme de la processó, que va ser especialment lent a causa de les constants pauses que s'havien de fer perquè els portadors descansassin. Tot i així, aquests passos ajudaren a encendre les emocions del públic, que en tot moment els aplaudia o vitorejava.
La tradició d'aquesta processó es remunta al segle XVI, encara que amb el temps ha anat canviant. En els seus orígens començava després de matines i anava des de la Catedral fins a l'oratori del Sant Sepulcre, amb els nobles i els representants del clero acompanyant les imatges del Crist mort i de la Mare de Déu. El segle XVII el recorregut va ser canviat, i passà la cerimònia de l'enterrament a l'església de Sant Domingo. Finalment fa uns quaranta anys el recorregut tornà a modificar-se i donà lloc a l'actual.
L'assistència dels confrares també fou espectacular en aquesta jornada, en la qual milers de caparutxes (es calculava que hi assistirien més de 3.000 confrares, un nombre similar al del Dijous Sant) processionaren per alguns dels principals carrers de Palma lluint els seus passos.
Una vegada la processó arribà a l'església del Socors, se celebrà el Sant Enterrament, en què tan sols estava permesa l'entrada a les confraries reials i els estendards de les altres. Així es donà per finida la Passió en un acte que presidí el frare agustí Baltasar Ramis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.