Un zoo evangèlic (1919)

Boris Schatz, fundador de l'Escola d'Arts i Oficis Bezalel, aportava les primeres peces que havien de formar el que ell volia que fos un museu nacional israelià, és a dir, presentava col·leccions d'ocells dissecats, papallones també seques, fulles de plantes i arbres, pintures i escultures, on tot plegat volia mostrar la riquesa de la natura en el territori de Palestina. Quan molts anys després l'Estat d'Israel fou real, aquella primitiva idea no es va perdre i es creà, en el Jerusalem modern, el «Zoo Bíblic», on són exhibits tots els animals que s'esmenten en les pàgines de la Bíblia. És clar que parlam de la Bíblia jueva, l'Antic Testament, i no dels quatre evangelis de Sant Joan, Sant Mateu, Sant Lluc i Sant Marc. Com seria doncs un zoo on hi hagués tots els animals que apareixen en les escriptures de la vida de Jesús? Són aquestes dates de Setmana Santa i Pasqua ben adients per a recordar-ho, un cop explicada ja la nostra efemèride. Doncs, mirau, hi hauria el camell, que no passa pel forat de l'agulla i encara ho té més fàcil que el ric per entrar en el cel, i de la pell del qual en va fer sant Joan Baptista el seu vestit. Llavors, altres animals del desert: les llagostes, aquests insectes de la família dels acrídics, en les seves diferents castes, la marroquina, la migratòria, la pelegrina i la verda. Llavors, les abelles, que proveïen el sant de mel silvestre. Els escurçons, que abundaven entre les pedres, el mateix que altres serps. Però Jesús, que per una banda els veu rèptils perillosos, dels quals cal guardar-se, en lloa la prudència. I els coloms, sovint presents en aquestes pàgines, com a símbols de la puresa i com a víctimes del sacrifici en el temple. I els cans, els canets que demanen miquetes de pa sota la taula dels seus amos. I els llops, que amenacen les ovelles, potser la carn més tradicional i abundant del poble «elegit». La referència als peixos és reiterada, puix que vivia Jesús entre pescadors, però no s'especifiquen les seves castes, i fins i tot, en menja un, de peix, torrat, en una aparició al cenacle, després de la seva mort en la creu. Els ocells del cel, esmentats amb freqüència, en general, només són concretats en una de les seves espècies i famílies, quan es diu que dos gorrions són venuts per un sou. Es parla dels bous i les mules, els porcs que pasturen els gadarens i les gallines dels corrals que com diu el Mestre amaguen els seus pollets sota les ales. Es parla del gall que cantà tres vegades i dels mosquits, tan menuts i agressius. S'esmenta l'escorpí, tan perillós per als nens que ignoren la seva mossegada de verí. I quan Jesús ha d'entrar a Jerusalem, on serà victorejat pels seus partidaris i seguidors, no ho fa amb un cavall o un camell com qualsevol altre important personatge de l'època, sinó sobre la cavalleria més humil i indefensa: un aset.