PAU CHIMELIS.Palma.
La processó del dijous és la més brillant antiga i multitudinària de tota la Setmana Santa. Està documentat que ja sortia a mitjans del segle XVI. Totes les 31 confraries volen acompanyar la Sang. Aquest any i per primera vegada després de més de tres-cents anys sortirà la Sang més antiga i valuosa, substituint la que fou destrossada el passat més de desembre i que es troba en restauració.
És gairebé impossible explicar tots els valuosos passos, uns 28 que trauran les confraries a més de les creus i estendards, tant pels detalls històrics i artístics com pels seus estils. Amb estils des del gòtic, del barroc, fins al segle XXI,amb un predomini de passos del segle XX.
Aquesta antiga Sang era la que sortia fins a principis del segle XVII el vespre del Dijous Sant de l'església de l'Hospital en processó que recorria els principals carrers de Ciutat i entrava a totes les esglésies que trobava durant el seu recorregut fins a la Seu. Hi assistien obligatòriament totes les confraries dels gremis vestits de blanc, amb la cara destapada si no eren disciplinants, tot cantant el seu miserere.
La Sang és una talla del gòtic tardà de fusta del segle XVI, més petita i en posició dolorosa. És portat per dotze sobreposats que van fent torns per dur-lo a pes, i acompanyats pels prohoms els quals pertanyen a la Confraria. És la processó més llarga i de major durada. Comença a les 19 hores i sol acabar segons la rapidesa a la una de la nit.
El seu recorregut ha anat canviant al llarg del temps. Aquest any no passarà pel carrer del bisbe Campins i anirà per Santiago Russinyol a causa de les obres de l'aparcament de la Rambla. Sortirà i acabarà a la Sang. La major o menor rapidesa de la processó està condicionada pels passos portats pels costalers i les dificultats o obstacles del trajecte sobretot del carrer de Sant Miquel i la costa del Conqueridor. La participació estimada serà d'uns 5.000 confrares de totes les edats. Precisament aquest dia se solen complir moltes promeses, -gent que va descalça, que porta una creu o arrossega una cadena de ferro.
A Mallorca no hi havia tradició d'un pas que fos portat per costalers fins que es construïren el de l'Esperança i el de la Salut. El de l'Esperança és un dels més valuosos. Pertany a la confraria del mateix nom, portat damunt les espatlles pels costalers amb una hermosa Mare de Déu de fusta obra de l'escultor Viladomat del 1953 amb una decoració de plata i pagat per Joan March.
Els costalers de la confraria de la Salut, trauran amb un nou pal·li d'alpaca l'hermosa Mare de Déu inspirada en les verges doloroses andaluses i realitzada en els tallers de Paco Berlanga el 1992. Un dels pocs passos realitzats per l'escultor Juan de Avalos del 1964, és el de la Segona Caiguda de la confraria de la Joventut Antoniana, també sufragat per Joan March. Els passos es poden classificar en els de la Mare de Déu, els dels Crist a la creu o la passió i les escenes escultòriques de la Santa Cena, passió i mort de Jesús.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.