Miquel Ferrà i Martorell16/04/03 0:00
TW
0

Diu la premsa vespertina que «a l'hora de tancar l'edició rebem la trista nova de la mort de l'escriptor més popular de Mallorca, el senyor Pere d'Alcàntara Penya. Les seves col·leccions de contes i poesies en mallorquí tenen el privilegi d'interessar no tan sols a les persones doctes, sinó també a la humil massa popular desproveïda de preparació literària. És considerat com home de ciència, com a poeta, com a escriptor, i ens inspira admiració i respecte; per les seves condicions de caràcter, sedueix i agrada. El diari Ultima Hora, des dels primers moments de la seva existència, es va veure afavorida amb el decidit suport del senyor Penya, que la va distingir sempre col·laborant-hi en treballs de redacció. Per això la seva mort ens és doblement sentida, ja que priva la nostra societat d'un dels seus membres més útils i a nosaltres d'un amic i constant afavoridor...»

Pere d'Alcàntara Penya havia nascut a Palma el 1823 i fou, efectivament, un personatge polifacètic, com deia Josep Maria Llompart, també crític literari i gran poeta, es tractava «d'un home orquestra» de la nostra cultura. Era, ben segur, un poc de tot: advocat, miniaturista, professor de matemàtiques, periodista, delineant, músic i astrònom. Sobre aquesta dedicació no hi seria de més que en el museu observatori de Costitx, en el nostre pedagògic «planetàrium», es dedicàs un record, amb els seus papers i memòria, gràfica i iconogràfica, a aquell home extraordinàriament popular, el qual pels càrrecs públics que ocupà coneixia tota la Mallorca dels seus dies. Col·laborà en tota quanta publicació illenca sortia de les impremtes, amb articles científics i literaris, acostant una cosa a l'altra. Va escriure, Mascaró Pasarius, que en Penya, dotat d'un fi sentit de l'humor, tota la producció poètica té un marcat to popular; féu poesia de tipus intimista i especialment narrativa i descriptiva. Del seu teatre s'han de destacar les peces de caire costumista: El cordó de la vila, La pesta groga, Un criat nou, entre altres. Escriví també prosa. En morir, el seu enterrament constituí una vertadera manifestació de dol popular...»

Potser el que podríem destacar, en el que Penya simbolitza per damunt de qualsevol altra realitat, és l'acostament entre la literatura i la ciència. Com ja afirmava Steiner, «la poesia limita amb Déu, les matemàtiques i la música». I poetes com Wislawa Szymborska han sabut lloar el matemàtic nombre Pi: «El nombre Pi és ben digne d'admiració/ tres coma u quatre u. Totes les xifres que hi segueixen són també xifres elementals,/ cinc nou dos perquè no s'acaba mai./ No permet de ser abastat sis cinc tres cinc amb la mirada,/ vuit nou amb el càlcul,/ set nou amb la fantasia,/ ni tan sols tres dos tres vuit amb la broma o comparant-lo/ quatre sis amb qualsevol cosa/ dos sis quatre tres arreu del món».