Hernández explora la personalitat i vida d'un personatge de ficció, Helena Standford, i parla de la degradació dels camps de concentració, de la I Guerra Mundial, de la por a la guerra freda i de l'escàs valor de la vida humana en temps de conflicte bèl·lic.
El llibre està contat en el deliri agònic de la protagonista. «La narrativa recull aquest estat mental en què Helena no controla el fluxe del seu pensament, on li passen de manera fugaç els pensaments que més l'han marcat».
El literat nascut a Soria assegura que «no és una novel·la històrica contada a través d'una dona. Més bé és un relat intimista de reflexió. La seva vida no és un pretext per contar uns grans esdeveniments. Al contrari, aquests esdeveniments són el teló de fons per contar els grans sentiments i contradiccions a què es va veure sotmesa, igual que milers de persones».
Hernández, autor de novel·les com Una casa en la orilla del río (Espasa 1988) i Los hijos de Jonás (Espasa 2001), fa gala d'una prosa carregada d'elements poètics per descriure el turment interior d'una dona que mor en la soledat més absoluta. Des d'una illa de la Mediterrània anirà contant en el seu deliri agònic -narrat en temps real- com va ser la seva vida, marcada pels grans esdeveniments del segle passat.
Hernández és un gran coneixedor de Centreuropa, un espai que l'apassiona. «Crec que la literatura espanyola s'ha de posar a l'altura de l'europea. És necessària una veu que repercuteixi en tot el continent. En aquesta novel·la he sortit de les fronteres i m'he atrevit amb un tema netament europeu: la trajectòria vital d'una generació que neix i mor amb el segle, entre la por i la frustració».
El literat recorda: «la I Guerra Mundial descol·loca una família de terratinents polonesos. El conflicte bèl·lic obliga les persones a actuar de forma imprevista, poc natural. El pare mor per pura covardia, per no saber com afrontar els fets».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.