La confraria titular, del Sant Crist de l'Agonia, fou fundada el 1924 i porta com a vestimenta la sotana de color blanc, i capa, faixa i caperutxa granades, amb escut format per una creu travessada per la corona d'espines. L'estendard en forma de rombe de tela vermella dibuixa l'emblema de la confraria.
De tradició recent, fa uns quinze anys agrupa totes aquelles processons que antigament sortien pels carrers de tres barriades de Palma. Amb l'esperit actual de col·laboració i agermanament de totes les confraries, es van unir en una sola processó, amb un recorregut que sol canviar cada cert temps, condicionada pel fet de ser un homenatge a les confraries que celebren els anys, i finalitza en el lloc on es troba la seva seu.
Comença sempre al convent de Santa Clara, on es guarda el pas que dóna el nom a la confraria i acabarà enguany a la Mercè, perquè la confraria Obra Redemptora de Nostra Senyora de la Mercè celebra el seu cinquantenari.
No podem oblidar que també hi ha altres confraries que celebren els 75 anys, com la de la Joventut Antoniana, la Croada de l'Amor Diví i Simó Cirineu; a més dels cinquanta anys d'Assumpció de Son Espanyolet. La participació estimada dels penitents és d'un milenar, condicionada pel fet de ser un dia laborable.
Segons el president de la Confraria del Sant Crist de l'Agonia, Ricard Pomar: «Abans començava a Santa Clara i acabava a les Caputxines. S'ha procurat que anàs per dins del barri de sa Calatrava». És un intent de mantenir l'esperit de processó veïnal dels barrris de Ciutat que abans tenia. Com és una de les processons de més curt recorregut respecte d'altres, és freqüent que hi participin infants acompanyats dels seus pares.
El seu nou pas que sortirà avui és el del Sant Crist de l'Agonia, beneït dissabte passat. És una talla de cedre obra del jove Sergio Torres, d'estil barroc, de gran força expressiva i portada de Puente Genil, fruit de quatre anys de treball. Està col·locat al damunt d'una antiga peanya del 1928 remodelada, pintada i daurada.
Està prevista la participació de diferents confraries amb els seus passos. Destaquen els del Jesús del Bon Perdó, de la mateixa confraria, realitzat per l'escultor Manuel Barrado sobre l'escambell obra de Felip Victory i beneït el 1997.
La confraria de Sant Tomàs aportarà el pas de la Pietat, obra de Francesc Salvà d'un estil classicista.
També està prevista la sortida del pas de Nostra Senyora de Gràcia, de la confraria de la Creu de Calatrava, una talla d'una Mare de Déu vestida amb capa i túnica molt bella i venerada pels seus confrares.
La confraria de Nostra Senyora de l'Assumpció de Son Espanyolet vol treure, segons les circumtàncies, una banda de tamborers de vuit nins entre sis i tretze anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.