Miquel Ferrà i Martorell14/04/03 0:00
TW
0

L'electricitat, els fenòmens elèctrics i magnètics, ja havien estat observats en l'antigor grega, però fins el segle XVI no se'n formularen les primeres teories. L'atracció que la magnetita exerceix sobre el ferro, les propietats que determinats cossos adquireixen per fregament, les manifestacions elèctriques en la natura, es varen aparèixer als primers investigadors com quelcom extraordinari i misteriós, però alhora punt de partida per a l'estudi del camp electromagnètic, que Maxwell, a mitjan segle XIX, ja tractat en aquesta secció, fonamentà rigorosament. Hi havia noms propis com importants antecedents d'aquella passa definitiva. Cardan en el segle XVI, Gilbert en el XVII i Franklin, Priestley i Coulomb en el XVIII. Els descobriments d'Oersted el 1820 i Faraday el 18 31 contribuïren al desenvolupament del tema i el 1865 Maxwell, amb les seves famoses equacions del camp electromagnètic, obrí el camí a una il·limitada aplicació d'aquesta energia.

I tal dia com avui moria l'enginyer en electricitat anglès John Ambrose Fleming, nascut a Lancaster, Lancashire, el 1849. La mort es produeix a la localitat de Sidmouth, Devonshire. Fill d'un ministre congregacionalista, s'havia graduat el 1870, per entrar set anys després a Cambridge, on treballà per a Maxwell tot seguint la ruta experimental en matèria elèctrica de Cavendish. Fou professor d'enginyeria elèctrica a la Universitat de Londres des del 1885, una dècada en la qual fou assessor d'Edison i col·laborador de Marconi. Aquests dos grans inventors possibilitaren els nous experiments de Fleming, sempre associadors, puix amb prou encert i seny sapigué combinar el famós efecte Edison, això és, que explica el pas de l'electricitat d'un filament calent a una placa freda dins una bombeta, i la descoberta que els electrons saltaven del filament quan aquest s'encalentia. Cert que els electrons només passaven quan la placa estava unida a un terminal positiu d'un generador perquè atreia la càrrega negativa de l'electró. Això volia dir que en el corrent altern, on la càrrega de la placa es desvia de negatiu a positiu, com la càrrega del filament es desvia del positiu al negatiu, el corrent passava només la meitat del temps, amb el filament negatiu i la placa positiva i no en l'altra meitat. El corrent altern entrava a l'invent, i sortia corrent constant.

Tot seguint aquesta tasca, Fleming inventà el 1904 un rectificador al qual donà el nom de vàlvula elèctrica perquè obria el pas del corrent en una direcció i la tancava per l'altra, dit també tub elèctric. Forest hi afegí una reixeta que transformava el tub en un amplificador i alhora en un rectificador. El resultat era un aparell prou pràctic per ser fabricat a nivell internacional. Per a tan meritosa feina, Fleming era nomenat cavaller el 1929.