El Crist de la Sang, radiografiat pam a pam per ser restaurat per un equip de la Clínica Rotger

El centre ha duit a terme un detallat estudi de la figura danyada el desembre per un pertorbat

TW
0

L.T./M.D. Palma.
L'equip de restauradores que treballa en la rehabilitació del Crist de la Sang, dirigit per Antònia Reig, va sol·licitar la col·laboració de la Clínica Rotger per dur a terme radiografies i un escànner a la figura feta malbé del Crist, imprescindibles per treure endavant el procés de restauració.

La Clínica Rotger ha examinat l'estat del Crist de la Sang, destrossat per un jove pertorbat el passat desembre mitjançant exploracions de TAC helicoïdal d'alta resolució i radiologia digital.

El TAC helicoïdal ofereix, mitjançant tractament en ordinador, imatges tridimensionals, mentre que la radiologia aporta les conegudes radiografies bidimensionals, de manera digitalitzada.

A partir d'aquestes exploracions, s'ha observat que la talla religiosa presenta múltiples actuacions i restauracions anteriors consistents en la col·locació de plaques, grapes, claus i caragols metàl·lics.

L'examen de la imatge va ser duita a terme pel doctor Pedro de Miguel, cap del departament de Radiologia, i els ATS Juan Beltrán i Jesús Navarro, seguint les instruccions de la tècnica de restauració Antònia Reig, del Bisbat de Mallorca. El Crist de la Sang, de finals del segle XVI, és la imatge religiosa més venerada de Mallorca amb la Mare de Déu de Lluc.

La restauració completa de la talla, finançada pel Consell de Mallorca (institució que exerceix el patronatge de la imatge com a hereva del Gran i general Consell), es presentava al principi difícil i complicada, ja que va sofrir destrosses i danys molt importants. Hi va haver intenció que fos recuperada per la imminent Setmana Santa, però finalment no ha estat possible.

La talla va impactar al terra i, després, l'atacant va saltar sobre ella i la va trepitjar. El Sant Crist de la Sang va acabar al terra fet miques i només va quedar sencer mig tors, una cama, un braç amb alguns dits i el cap, encara que presentava la barbeta danyada i una petita rascada al nas.

La talla està feta en suro, una pràctica molt habitual durant l'època en la qual es va realitzar. En tractar-se d'una peça que participa en la processó de Setmana Santa, els seus creadors la van construir amb suro perquè no pesàs tant. Aquest fet va propiciar que el Crist, en caure i, sobretot, en ser trepitjat, es trencàs encara més.