El món de la cultura i de la política lloà ahir la persona i l'obra de Jorge de Oteiza. Els reis Joan Carles i Sofia enviaren un telegrama de condol a la família en què reconeixen l'«excepcional i innovador talent de l'artista, que ens deixa una obra fonamental per entendre l'escultura del nostre temps». El lehendakari, Juan José Ibarretxe, assegurà que Oteiza era un «basc universal que ens ha representat amb enorme dignitat al món de la cultura». El qualificà de «rebel i un geni a la vegada».
La ministra de Cultura, Pilar del Castillo, afirmà: «Hem tingut la desgràcia de perdre Jorge de Oteiza, però també la sort que hagi viscut gairebé un segle. Amb Chillida, estam davant de la desaparició d'un dels escultors més importants d'Espanya en el segle XX».
L'escultor José Luis Sánchez assenyalà que «Oteiza era un ésser genial, com queda plasmat en l'obra poètica, i significà la introducció d'una manera de fer i de veure l'escultura en uns anys, els cinquanta, culturalment molt foscos. En especial els seus treballs de ferro, característics de l'escultura basca, van tenir una gran influència en la nostra generació».
El també escultor Juan de Àvalos destacà que era «un innovador i un tipus extraordinari en tots els sentits» L'artista Antonio López expressà la seva «admiració per la capacitat de síntesi del gran escultor mort, que va aconseguir eliminar tot el que era superflu i assolir una intensitat i emoció extraordinàries».
Agustín Ibarrola assegurà que l'obra d'Oteiza «constitueix un patrimoni que està per sobre de les vicissituds del nacionalisme i que no pot ser arrossegada en la seva sort o en la seva desgràcia». L'artista criticà l'ús que se n'ha fet «com a instrument de poder excloent dels bascs d'ideologia no nacionalista». Per Ibarrola, la pertinença d'Oteiza a l'art modern internacional s'«anteposa amb tota evidència a les altres disquisicions ideològiques».
Pedro Manterola, amic personal d'Oteiza i director de la càtedra que du el seu nom a la Universitat Pública de Navarra, assenyalà que «malgrat que era un escultor grandíssim, la humanitat d'Oteiza era més gran que la seva obra». I explicà que «era un home de passió, amb vicis i virtuts en gran, amb una tremenda passió per viure. En els temps que corren, totes les passions són mediocres, miserables, però la d'Oteiza era gran, vertadera, com no n'existeixen».
Per Juan Manuel Bonet, director del Reina Sofia, l'obra d'Oteiza és «la baula perduda a nivell internacional entre el vell constructivisme i el minimalisme. La seva escultura és la la primera reflexió espacial». Així mateix, la Universitat de Barcelona, que tenia previst investir Oteiza doctor honoris causa el 14 de maig, li organitzarà un gran homenatge a títol pòstum.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.