M.D.Palma10/04/03 0:00
TW
0


El Casal Solleric inaugura anit una retrospectiva de pintura, dibuix i escultura de Luis Maraver amb obres de 1985 a 2003, un artista que en la presentació de la mostra va assegurar: «Quan pint em sent lliure». Comissariada per Maria José Corominas, l'exposició recorre diferents facetes de la trajectòria d'un pintor «autodidacta», que procedeix d'Andalusia, i que mostra imatges de la seva infantesa «sempre presents en la meva memòria» que contrasten amb les grans teles de paisatges urbans, d'edificis representats amb minuciositat coberts per cels carregats de núvols. «Sempre he viscut contrasts», comenta l'artista. «Vaig sortir de Doñana per anar a Nova York».

Corominas va voler destacar l'«evolució» que ha experimentat l'obra de Maraver «des que ens vam conèixer, a finals dels vuitanta». «Llavors pensava que era un pintor al qual li faltava nervi, tenia pudor a deslliurar-se de moltes coses, a deixar-se endur per la tela i el color». Tant Corominas com el mateix Maraver parlen de «metàfora i ironia» a la seva pintura que, «segurament», diu ell, significa «una mirada crítica davant el món».

Dos aspectes caracteritzen el contingut de la mostra: els seus paisatges urbans i la seva interpretació de la berlinesa porta de Bradenburg. Maraver, explica Corominas, «sap crear importants metallenguatges quan interrelaciona el paisatge urbà modern amb elements i arquitectures neoclàssiques».

En la presentació de la mostra, Maraver va comentar als presents que en aquesta obra que ara presenta, exposa «les meves inquietuds, els meus sentiments i la necessitat d'expressar-los. I un desig de provocar l'espectador, d'implicar-lo, a la recerca d'un món que pot ser millorable». «L'autor ha de tancar la seva boca quan l'obre la seva obra», va finalitzar citant Niestzche.