Ferran Aguiló mostra amb «Torn» les «variacions sobre el cercle»

L'artista inaugura anit a la galeria Pelaires els seus darrers treballs

TW
0

IOLANDA PERICÀS.Palma.
L'escultor palmesà Ferran Aguiló inaugura anit a la Sala Pelaires l'exposició Torn, en què l'artista mostra les seves darreres creacions en ferro. Totes elles tenen en comú el cercle com a element que els dóna forma i significat. Segons el propi artista, es tracta de «variacions sobre el tema del cercle, que signifiquen i simbolitzen el mateix que ell».

Una altra de les novetats de la mostra respecte dels treballs anteriors d'Aguiló rau en el fet que l'artista ha deixat de banda la figuració per decantar-se cap a l'abstracció, «però no en un sentit estricte». D'aquesta manera les obres de Torn prenen formes que són identificables per l'observador, però que no representen realment un element concret. Això es relaciona amb el fet que Aguiló considera el cercle «el símbol de la necessitat, un element rotund que es pot interpretar de formes molt diverses».

Les quinze peces representen altres tants cercles de diferents mides, la majoria dels quals duen incorporat algun element que els diferencia i els dóna un significat particular. Així, el tub de ferro dóna forma a aquestes escultures, a les quals Aguiló incorpora diferents materials en desús, com ara parts de diferents eines del camp. Aquesta és una línia de treball (la incorporació d'elements de ferrer en desús) que l'artista manté des de fa prop de deu anys.

Per Aguiló, el cercle representa «el moviment rotatori, un element buit, sense principi ni fi, una mena d'animal sense cap ni peus, un camí que comença i acaba en el mateix punt». Per això els títols que ha posat a les seves peces evoquen conceptes o elements de forma circular, per donar «una pauta» a l'espectador, «però sense restringir la lectura de les obres, al contrari, donant lloc a mútliples i diverses interpretacions».

Cinyel, Espera, Óscu, Anel o Rodella són només alguns dels títols que donen nom a les diferents creacions d'Aguiló. Tots ells estan relacionats amb alguns elements circulars «però alhora són termes molt vagues». Aquesta circularitat comuna en totes les peces provoca que «l'exposició sigui vista com una sola obra, i no com un conjunt de peces».