TW
0


«Gran Bretanya ha de veure que el camí de les relacions han de ser amb Europa i no amb els Estats Units, hem d'aprendre a mirar més de cap al continent». La frase pertany a Hugh Thomas i va ser la que serví per tancar la seva conferència (juntament amb una crida al desarmament nuclear real i efectiu) pronunciada en el marc del cicle Pensar el segle XXI.

Thomas va aconseguir omplir l'Auditòrium de Sa Nostra de bon matí i obligà tots els assistents a emprar el sistema de traducció automàtica «vostès em perdonaran, però som una persona molt vergonyosa i el meu castellà és molt dolent».

Després es va veure que no era cert. Thomas va anar creixent-se per moments i féu una conferència «de marcat caràcter anglosaxó», segons va ressaltar Baltasar Porcel, director del cicle i presentador de l'hispanista.

Malgrat el seu profund caràcter conservador -de tots conegut- Thomas va criticar amb molta duresa la guerra de l'Iraq i convertí la seva intervenció en la més actual de totes les que han intentat explicar aquest món canviant. No debades es tractava d'analitzar el tema Estats Units d'Amèrica, únic superpoder i les seves conseqüències.

Thomas va explicar que «moltes de persones en tot el món s'han quedat completament descol·locades en veure que l'arquitecte de la derrota contra l'alemanya nazi i una de les potències més implicades en el projecte de les Nacions Unides ara s'ha decidit a emprendre aquesta guerra preventiva que no era en cap cas necessària», i assegurà que «tampoc no és gens comprensible la postura presa pel meu país -l'historiador és anglès- ni pel govern d'Espanya, la meva segona pàtria».

Thomas féu una conferència molt erudita, en què demostrà la seva passió pels articles en premsa, i assegurà que «després de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991 ens pensàvem que arribava un moment en què les institucions internacionals podrien començar a treballar de veritat per aconseguir els seus objectius, però això ara es demostra que no ha estat així».

L'hispanista explicà que un dels principals problemes que hi ha ara és que els Estats Units es pensen que poden ser la potència que regeixi els destins de tot el món. «Però aquesta idea no és gens nova. En el segle XX va passar el mateix amb Alemanya i en el segle XVI amb l'Imperi Espanyol». «Després d'uns anys de calma necessaris i provocats pel final de la guerra freda i amb costoses guerres locals com la de la ex-Iugoslàvia, el 1997 hi va haver pensadors americans i gent que després ha estat molt propera al poder que ha alertat sobre la necessitat d'envair Iraq i derrocar Saddam. El motiu és molt obvi, el que volen és penetrar en el proper orient i controlar-ho tot des de la mentalitat americana, imposar la seva cultura i la seva forma de vida en un dels pocs feus que encara resisteix a la progressiva americanització».

Davant d'aquesta posició, Thomas va explicar que «són les Nacions Unides les que haurien d'haver exercit un control i les que han d'aturar els peus a aquesta superpotència. L'ONU ha de ser enfortida i se li ha de donar un poder molt major, per evitar situacions com aquesta».

Thomas també va explicar quina podia ser la potència oposada i confrontada als EUA: «Europa, però sempre des d'una postura econòmica i cultural».