«Rusiñol convencé Joan Alcover de començar a escriure en català»

Vinyet Panyella presentà a Palma la biografia de l'escriptor i pintor

TW
0


La directora de la Biblioteca de Catalunya i escriptora Vinyet Panyella presentà ahir a Palma la biografia Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. El llibre fou presentat a la seu de la Fundació La Caixa per l'escriptor Baltasar Porcel i el conseller de Cultura Damià Pons, a qui Panyella agraeix la col·laboració en l'elaboració del volum.

Panyella, qui ha treballat quatre anys en el projecte, es decantà per la figura de Rusiñol, «perquè la seva biografia sempre ha estat molt distorsionada per l'anecdotari, que ell mateix s'encarregà de fomentar». Així mateix l'escriptora assenyalà que la seva relació amb Mallorca fou molt fructífera i profitosa «tan per ell com per la cultura de l'Illa. Fou Rusiñol qui convencé Joan Alcover, amb qui mantenia una bona amistat, de començar a escriure en català».

La directora de la biblioteca de Catalunya posa de manifest que hi ha quatre llocs destacats en la biografia de l'escriptor i pintor, «la Barcelona de la seva infantesa, el París i Sitges de la seva joventut, Granada, i la Mallorca de la seva maduresa». En aquest sentit destacà que l'Illa «fou un dels llocs on més temps seguit va romandre, ja que era un home que no estava més de tres mesos seguits allà mateix».

Pel que fa a la seva vessant literària «fou a l'illa on es varen gestar moltes de les seves obres de teatre com El místic, El poble gris o L'heroi, basada en un personatge solleric, un tal Llodrà, que després de la guerra de Filipines no va saber reintegrar-se a la vida normal».

Sóller fou un dels indrets de l'Illa que marcà les seves estades, ja que Rusiñol, «que no acostumava a pintar el mar, féu versions del port de Sóller, a més de retratar paisatges de la costa de Tramuntana i Palma». Pel que fa a una de les obres més conegudes de Rusiñol que fa referència a Mallorca, L'illa de la calma, Panyella explica que «aquesta calma no era tal», es tracta d'un «llibre amalgama» escrit mirant enrere, «de forma diacrònica» i molt influït per les seves vivències.