Javier Tusell remarca la relació entre globalitat i identitat local

L'historiador va intervenir ahir en el cicle «Pensar el segle XXI»

TW
0


«Crec que l'interès per les coses locals i l'augment de la globalitat en el món són dos fenòmens paral·lels que es mesclen. Com més global es va fent el món més interès i ressorgiment hi ha per les cultures i identitats pròpies». La frase pertany a Javier Tusell, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Nacional d'Ensenyament a Distància, que ahir va intervenir en el cicle Pensar el segle XXI organitzat per la Fundació Balears XXI.

Tusell va intentar realitzar una visió sobre Els pobles d'Espanya davant la globalitat i va assegurar que avui dia hi ha moltes de maneres de sentir-se espanyol, «des de l'exclusivitat en el sentiment, fins a aquelles persones que senten que comparteixen diferents identitats» i va remarcar que «sigui com sigui, l'important és que es pugui obrir un diàleg i una relació productiva, sense enfrontaments».

Tusell va pronunciar una conferència molt divertida i didàctica -són conegudes les seves classes magistrals i la seva facilitat per l'oratòria- i assegurà que «la gent viu uns moments de molta de confusió, perquè en aquests moments no es distingeix entre Estat i nació, entre globalitat i identitat. Hem de tenir en compte que hi ha una minoria d'estats que corresponen a una sola nació. En la majoria dels casos ens trobam amb estats que tenen una nació dominant que conviuen amb d'altres, com és el cas d'Espanya».

El professor va explicar que «el concepte d'estat nació se'ns està començant a quedar llunyà i necessitam un sentit d'identitat. A Espanya existeixen moltes nacions plurals i això és positiu. Hem de pensar que un 41% de la població viu en comunitats on hi ha més d'una llengua oficial, i això és una gran riquesa. Hi ha una interrelació cabdal i hem d'aprendre que viure en democràcia és cedir una mica tots per poder viure en un espai comú».

Tusell també va explicar que «en bona lògica les identitats particulars tendeixen a cercar punts de semblança en altres identitats similars. Per això a les Balears hi ha una cultura molt més mediterrània i lligada a Catalunya o a Itàlia que no per exemple a la tradició de Madrid. Però és que la identitat pròpia no té perquè perjudicar la globalització ni a la inversa. Crec que hem de parlar d'identitats concèntriques i no exclusives. Es pot ser balear, mediterrani i europeu sense cap problema ni un».