«L'estat de l'ànima varia en interpretar una peça de Chopin dins La Cartoixa»

P.GIMÉNEZ.Palma.
Les seves mans recorren amb agilitat les tecles del piano, instrument que començà a estudiar quan només tenia sis anys i del qual avui n'és un virtuós segons els experts. Reconegut internacionalment, Andrzej Olejniczak (Polònia, 1954) es troba a l'Illa aquests dies per participar a la sèrie de concerts que es desenvolupen dins del cicle La Primavera Polonesa a les Illes Balears, organitzat per la Fundació Balears 21.

-Va ser un encontre emocionant amb el lloc al qual va ser Chopin i on hi ha molts de records seus. No sé si actuar a La Cartoixa va afectar la meva manera de tocar, però segurament sí va fer que interpretàs en un altre estat de l'ànima. Es podia sentir a l'atmosfera els sentiments que varen inspirar aquí les seves composicions. -Només hi ha dos concerts de Chopin. EConcert en fa menor que avui -ahir pel lector- interpretaré és el meu preferit perquè fou el que vaig tocar al Concurs Internacional de Chopin quan vaig guanyar i sempre em du molts bons records. M'agrada especialment la segona part. És molt dramàtica i té un caràcter molt emocional i molt tumultuós. De les obres escrites per a concerts de pianistes solistes és, sinó la millor, la meva preferida perquè em fa emocionar damunt l'escenari. -Va ser el mateix Polanski qui em va proposar i convidar a interpretar la seva banda sonora, perquè volia un bon i vertader intèrpret per tocar la música de Kilar i Chopin. La pel·lícula és molt especial no només perquè es basa en els records del llibre de Wladyslaw Szpilman, sinó també a les memòries personals de Polanski. Per això va ser molt emocional per tots els que varen participar en aquest projecte. Per mi, va ser important perquè va donar un altre matís a la meva trajectòria. -Sense dubte el gran nom ha estat Chopin, perquè està a l'altura d'autors com Mozart i Beethoveen i, la seva aportació a la música i a la composició per a piano és la d'un geni a tots els elements tècnics, harmònics, i, en general a tots els camps de la música. Menys conegut, però molt valorat al món dels professionals, Karol Szymanowski està a l'alçada de Déboussy i Rabel havent aportat moltes coses a la composició de la música europea. Al segle XX, destacaria Penderecki i Lutosllawski.