L'antic Egipte i el cinema marcaren des de la infància la vida de l'escritor català Terenci Moix. Un autor prolífic que dugué a la seva prosa el cosmopolitisme i la bohèmia en què concebia la vida. La seva fou una existència envoltada de grans mites i històries però que mai no el despistaren de la realitat més ferotge del món.
La matinada d'ahir morí al seu domicili barceloní. Comptava 61 anys i la seva era una mort anunciada. Sabia que els xigarros serien els seus «assassins» i així fou. El tabac acabà amb ell el dia en què se celebrava la jornada del «mal fumador» i després de quaranta anys de ser un «esclau del fum». Sols un mes abans de la seva mort, cedí a trencar definitivament les cadenes que el sotmetien al seu major vici.
En breu descansarà per sempre allà on ell volia, a Egipte, a la llegendària vall dels Reis. Les seves cendres seran escampades al poble de Deir-el-Medina. En més d'una ocasió declarà que, essent infant, quedà prendat de la civilització egipcia després de veure la pel·lícula César i Cleopatra, amb Vivian Leight. Aquest fou l'inici d'una intensa admiració a la història de la gran reina egípcia i ara, com el que volia ser, «un esclau més del seu poble», l'autor de No digas que fue un sueño descansarà a la terra que li atorgà alguns dels seus màxims èxits literaris.
La seva passió pel setè art i la cultura egípcia, unida a un gran sentit de l'humor, convertiren Moix en un dels escriptors més estimats de la narrativa espanyola. L'arpista cec, amb què guanyà el mes passat el Premi Fundació Fernando Lara, fou la seva darrera novel·la publicada. Tot i així, fins fa dies Moix continuava ultimant Mis inmortales del cine.
La seva irrupció a l'àmbit literari fou de cine per a qualsevol escriptor. Esdevingué l'any 1968 amb La torre dels vicis capitals. Just un anys més tard, guanyaria el Josep Pla amb Onades sobre una roca deserta i al següent, amb El dia que va morir Marilyn, obtingué el Premi de la Crítica Catalana. Aquesta novel·la acabà erigint-se en una obra fonamental de la seva generació en obrir els ulls als autors locals a influències llavors inèdites en l'Espanya del tardofranquisme com el pop, la cultura de masses, el cine de Hollywood o el món de la moda.
En 1986 guanyà el Premi Planeta amb No digas que fue un sueño, del qual s'han venut fins el moment més d'un milió d'exemplars, i que l'ha convertit en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola. El títol era un vers del poeta alexandrí Constantin Cavafis i la protagonista de la novel·la era la reina Cleopatra. Un altre retorn al món de l'antiguitat egípcia, El amargo don de la belleza, li valgué el Premi Fernando Lara en 1996.
Amb la seva mort Moix deixa una petjada literària important marcada sobre tot per les passions de la seva vida. A la seva plana web (www.terencimoix.com), que havia dissenyat el mateix Terenci, una fotografia recent de l'escritor amb la seva inseparable cigarret a la boca i convidant l'espectador a conèixer els seus «fetitxes»: l'«egiptomania», l'«operafília», el cine de culte i les «joies» de la seva col·lecció.
Ahir més d'un miler de ciutadans visitaren la capella ardent de l'escriptor per retre homenatge a la seva memòria. La seva germana, Anna Maria Moix, estigué acompanyada en tot moment per una de les grans amigues íntimes de Terenci, Maruja Torres. També li feren costat la directora de la revista Fotogramas, Elisenda Nadal; Boris Izaguirre, i l'actor i ex parella sentimental de Moix, Enric Majó. Autors com Cristina Fernández Cubas, Mercedes Abad, Pere Gimferrer, el filòsof Xavier Rubert de Ventós i el conseller delegat de Planeta, José Manuel Lara Bosch, desfilaren també per davant del fèretre. Tots ells lloaren la seva feina. Avui migdia el Saló de Cent del consistori barceloní acollirà una cerimònia d'acomiadament a Terenci Moix. A l'acte, estan previstes les intervencions de familiars i amics de Moix, entre ells els parlaments de la seva germana, de Núria Espert i Benet i Jornet.
Les mostres de condol de tots ells trobaren eco a les lletres balears. «Terenci Moix va ser un dels homes de la cultura catalana més pròxims a Mallorca». L'escriptor Guillem Frontera lamentava ahir la mort de qui va ser «un gran amic i admirador de Villalonga», al temps que recordava la relació que l'autor català va mantenir amb Alcover, Jaume Pomar i ell mateix. Tot i això, Frontera destacà que «la Mallorca de Villalonga era la que l'interessava» i la que li va dur a realitzar l'adaptació de Fedra per a la televisió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.