Denis Smith, professor emèrit de la Universitat d'Ontario (Canadà), era de viatge a Mallorca el 1981 quan va llegir un article sobre aquest episodi de la història d'Europa. A partir d'aquí va començar una investigació en arxius d'Anglaterra, França, Espanya i, sens dubte, Mallorca, que va donar com a resultat l'esmentat assaig, publicat per Macfarlane Walter & Ross (Toronto) i 4 Walls 8 Windows (Nova York).
«Per què els presoners francesos que els espanyols van fer a Bailén van acabar a Cabrera?». Aquesta és la pregunta que en els anys vuitanta es va fer Denis Smith. La resposta la documenta al seu llibre: va ser una decisió «imposada» pels anglesos, llavors aliats d'Espanya, temerosos que si els francesos eren repatriats tornassin de nou a la guerra. L'almirall Wellington va prendre la decisió, obligat pels polítics de Londres, i un altre almirall, Collingwood, va enviar les tropes que van conduir els presoners des de Cadis, on vivien en vaixells fora de servei, en pèssimes condicions.
Mallorca era la seva primera destinació una vegada rebutjada la idea de tornar-los a França, però les autoritats locals s'hi van negar. Tampoc els anglesos, que tenien una base a Menorca, no els volien allà. Finalment, 12.000 van arribar a Cabrera en diferents onades. Fins a la publicació del llibre, «els historiadors britànics havien suggerit que la decisió l'havien presa els espanyols, però jo no ho vaig acceptar», diu l'autor.
De fet, apunta aquest historiador, l'episodi és un «petit paràgraf» en la història anglesa, «un capítol del qual els anglesos no surten gaire ben parats respecte d'una guerra que consideraven un episodi heroic i que denominaven la Guerra Peninsular», afegeix. Smith va voler acostar el públic «a la vida quotidiana dels presoners i veure tot això des d'una perspectiva més àmplia, com també aprofundir en qui i com prenia les decisions».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.