Surt a Caracas, Veneçuela, el periòdic El Universa, que serà el més important del país i un dels de més prestigi de l'Amèrica Llatina. Se'n han imprès, del primer número, vuit mil exemplars que per l'època és tot un record. El seu director és Andrés Mata i el seu redactor en cap, Andrés J. Vigas.
S'hi donen noves molt diverses entre les quals un assassinat, un cas de contraban massiu, els difícils problemes econòmics de la nació, la crisi política que demana una reforma de la Constitució, notes locals i curiositats. És curiós que el diari compti amb corresponsals a La Guaira, Valencia de Veneçuela, Puerto Cabello, Ciudad Bolívar i altres capitals de la República, i que n'hi hagi un d'especial i al mateix nivell, a les Illes Canàries.
Però la cosa no és d'estranyar, ja que són molts els «criollos» originaris d'aquell arxipèlag. Així, llegim, per exemple, que «s'ha estrenat en el teatre Pérez Galdós de Las Palmas, amb gran concurrència, l'obra Maria de Briaz, comèdia en tres actes dels literats canaris germans Millares. L'obra és hermosa i l'èxit ha estat sorollós. Carmen Cobeña va estar admirable. El públic aplaudí els autors i els artistes...» Hi ha també un curiós editorial. Diu així: «Al marge de la vida. Aquest diari neix el mes d'abril. Jo no sé què diu o, millor dit, què prediu l'astrologia periodística pel que fa als nascuts en aquest mes de nom poètic, en aquest mes canicular, sota del qual el sol ardent clivella el ventre de la terra en un alegre escampar de flors, però al meu parer aquest Universa tendrà noble i llarga vida, i austeritat i èxit».
Els conflictes armats també es reflecteixen en les pàgines del periòdic naixent i així s'hi esmenta el contenciós entre Àustria i Sèrbia, les aliances d'Itàlia i a Veneçuela mateix, l'ocàs del castrisme, és a dir, l'intent de canviar «les institucions autocràtiques que imposà al país la passada Dictadura, per estatuts realment democràtics, que es conformen als principis genuïns del Govern republicà...»
Repassant els llinatges de les persones que apareixen en diferents cròniques i seccions, hi comprovam l'existència de molts cognoms bascs (Landaeta, Azpúrua, Echezuría, Zárraga, Andueta), italians (Limonchi, Luigi, Ricco, Malanssena, Russo, Aquetto), anglosaxons (Parson, Smith, Stelling), germànics (Hueck, Thans), francesos (Borbour, Brigé, Chaumer), gallecs (Castro, Piñango), catalans (Ribas, Cases, Campins, Costa, Esteve) i castellans, la majoria, és clar.
Però tot plegat ens descobreix que la població veneçolana del moment es feia amb molta emigració de diferents indrets d'Europa, a la qual s'ha d'afegir un important nombre de portuguesos (Belem, Saravia, Sumosa) i de turcs i grecs (Sifontes), els primers dedicats principalment a la venda de quincalla. En total, potser un terç de la població autòctona, un episodi que ens fa pensar en el que actualment viu l'Europa comunitària pel que fa als moviments migratoris. Veneçuela se'n sortí.
Observant els avisos publicitaris, vet ací el doctor Veracoechea (metge, cirurgià, parter), la societat llautonera del senyor Correa, la xocolata que fabrica monsieur Fullié, la venda d'oli d'oliva de Francesc Graells, l'agència de loteries del senyor Ledesma, la fàbrica de sabons de García Guerra, el magatzem de pianos i instruments de música dels senyors Montoya i Oropesa, la fàbrica de llumins del senyor Benítez, les sabateries del senyor Lamboglia... La llista seria inacabable.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.