TW
0


«Em sent absolutament lliure quan escric, és un dels pocs moments en què visc amb total llibertat». Així va explicar l'escriptor Miquel Bezares la gènesi de la seva literatura en la participació al cicle Desaïllats organitzat per la Universitat de les Illes Balears i la Casa Museu LLorenç Villalonga i amb la col·laboració de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

L'autor va destacar que aquest era un dels punts que havia explicat en la seva intervenció a la , on també va comentar als alumnes com veia el seu concepte d'insularitat i com aquests conceptes l'havien influït en alguna de les seves obres. Per fer-ho va aprofitar la lectura del conte Quan els avions cauen, que dóna títol homònim al seu darrer llibre i que havia estat escollit per les coordinadores del cicle: Margalida Pons i Catalina Sureda.

Bezares va explicar a Diari de Balears que «el principi de la llibertat i també el fet que m'agrada molt escriure històries són les meves motivacions principals a l'hora d'escriure. Sempre m'he sentit atret per aquest món i de llavors ençà he procurat treballar-lo».

UIB

Bezares va explicar que «el concepte de la insularitat ens afecta molt. Començant per coses quotidianes, com el fet de la necessitat d'agafar avions o vaixells molt sovint, però continuant per una llengua literària que està marcada pel fet de viure en una illa».

Segons l'escriptor, «també hi ha un fet molt important, que és que en aquests moments la insularitat encara pot marcar un fet editorial. La difusió de la teva obra també es pot veure afectada per aquest fenomen». Pel que fa a la influència de la insularitat sobre l'escriptura, Bezares va dir que «aquesta també és important perquè totes les circumstàncies condicionen l'escriptura».

L'autor de Quan cauen els avions també va explicar que considerava molt important que a la Universitat es parli d'autors vius. «Crec que les aules també s'han d'obrir als autors que estan treballant en aquests moments. A més a més, és important que hagin trobat un fil conductor perquè escriptors molt diferents els uns dels altres poguem treballar i explicar la nostra obra en un marc comú. Crec que ha estat un encert i una experiència molt enriquidora per a les dues parts, tant per als alumnes com per a nosaltres mateixos».