El pintor Eduardo Úrculo, de 65 anys i un dels màxims exponents de la pintura pop espanyola, morí ahir a conseqüència d'un infart massiu al final d'un dinar amb personalitats del món de la cultura i amb amics que tenia lloc a la Residència d'Estudiants.
Úrculo es mostrà «encantador, vitalista i afectuós com sempre, com s'espera d'una persona que ha transmès amor per la vida i alegria de viure», va afegir García Velasco. «Militant inevitable de la figuració», com ell mateix s'havia definit, Eduardo Úrculo va néixer a Santurce (Biscaia) el 1938 i va ser asturià d'adopció. Trobà el seu destí, la pintura, en l'adolescència, quan feia feina de transportista en una empresa minera i va contreure la tuberculosi.
La sobtada mort d'Úrculo, que el 8 de març passat havia inaugurat amb la reina Sofia una exposició retrospectiva dedicada a la seva obra, al Museu Millenium de Pequín i amb un gran èxit de públic, sorprengué el món de l'art contemporani espanyol en el qual, entre altres aspectes, havia gravat icones tan inconfusibles com les seves maletes i barrets.
Segons va explicar el director de la Residència d'Estudiants, José García Velasco, el pintor «es desplomà de cop i volta». La seva mort va ser fulminant, de manera que el metge José Sancho Rof, que era al dinar, ni després els serveis del 061, no pogueren reanimar-lo.
També assistiren a l'acte, una trobada informal amb Esperanza Aguirre, candidata del PP a la Comunitat de Madrid, Victoria Hidalgo, la dona del pintor; l'escriptora Julia Escobar i José Manuel Sánchez Ron, nomenat acadèmic fa poc. Rodrigo Uría, sotspresident del Patronat del Museu del Prado i advocat del pintor, arribà al final de la trobada.
Es va iniciar durant els 50 fent «còmics» per al suplement dominical del diari La Nueva España d'Oviedo, i després va obtenir una beca de l'Ajuntament asturià de Langreo per estudiar belles arts a Madrid. Un any més tard es traslladà a França per ampliar coneixements sobre noves tècniques de l'art.
Va ser el començament d'una carrera en la qual després dels inicis, de tendència expressionista, va passar a la figuració i a l'art pop, per recrear al llarg de la seva vida motius com la dona, allò sagrat, allò eròtic, Nova York, el viatge, les natures mortes o les seves darreres interpretacions del cubisme.
Després de conèixer la seva mort els reis, en nom de tota la família reial, expressaren a la seva viuda i al seu fill, en un telegrama, la seva «consternació». Per la seva banda, el president del Govern, José María Aznar també envià les seves condolences en una nota en què manifestava que l'artista «va saber incorporar a l'art contemporani, amb extraordinària brillantor i originalitat, les inquietuds i les formes de la nostra societat».
L'exministra d'Educació i Cultura i candidata del PP a la presidència de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que compartia taula amb el creador minuts abans que morís, declarà que la mort del pintor «ha deixat un buit extraordinari com a amic i com a artista» i va lloar la seva «sensibilitat increïble».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.