Damià Pons, conseller de cultura del Govern de les Illes Balears.

TW
0


El conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears, Damià Pons, i els dels consells insulars, Maria Antònia Vadell (Mallorca), Josep Portella (Menorca) i Fanny Tur (Eivissa i Formentera) han reconegut en el document conegut com La declaració de Formentera que «a pesar que durant la legislatura actual els pressuposts del Govern i dels consells insulars destinats a cultura han experimentat un increment significatiu encara estam per davall de la mitjana que es dedica a les polítiques culturals en l'àmbit de la Unió Europea i de part de les comunitats de l'Estat espanyol».

En la mateixa declaració les institucions illenques es varen mostrar molt queixoses per la manca d'aportacions de l'1% cultural. «Constatam que durant la legislatura actual les aportacions que ha fet l'Estat a les institucions balears del pressupost de l'1% cultural estatal han estat quantitativament escasses, i a més a més, realitzades al marge de la decisió política de les institucions que són les màximes responsables de la política cultural a les Balears (El Govern i els Consells) i, com a conseqüència, sense que s'ajustin a les prioritats que aquestes havien establert. És just corregir una actuació d'aquestes característiques: l'Estat ha d'aportar a les Balears la part de l'1% que els correspon i ho ha de fer en coordinació amb el Govern de les Balears i dels consells insulars». Els consellers de cultura també varen explicar que «constatam els efectes positius que pot tenir la inversió regular de fons recaptats a través de l'ecotaxa en l'adquisició i posada en valor del patrimoni històric de les Illes i la seva consideració com a factor determinant de les polítiques de patrimoni; per això mateix defensam la necessitat que les decisions en aquest sentit es prenguin en el marc dels plans insulars de gestió del patrimoni històric».

Aquest és un dels punts del document signat pels consellers el passat dia 26 en la sala de plens de l'Ajuntament de Formentera, on es varen reunir en el marc de les trobades de coordinació entre les institucions.

La declaració de Formentera és un document que remarca que aquests són els principals problemes que hi ha hagut aquesta legislatura, però també enumera una llarga llista d'avantatges de la col·laboració entre les entitats que s'ha traduït en nombrosos intercanvis culturals en tots els àmbits, així com en una gran promoció de cap a l'exterior de la cultura produïda a les Balears.

Els consellers signants de la declaració també han fet una crida per tal que «sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions i la configuració dels respectius governs a cada una de les illes, es puguin mantenir i consolidar en el futur, convençuts com estam que el progrés de les polítiques culturals a cadascuna de les Illes passa per ser capaços de conèixer un àmbit territorial i cultural també compartit».