Quan llegim vides de benaventurats dels primers temps del cristianisme ens crida, potser, l'atenció, la longevitat de molts d'aquells homes que penitents, solitaris, cercaven el refugi d'una cova en el desert i es dedicaven a la pregària, el sacrifici i la contemplació, lluny de les ciutats i de la gent, immersos durant dècades i dècades dins la més àrida natura. Fou el cas de Sant Antoni Abat, de Sant Joan d'Egipte i del personatge que avui comentam, tots ells morts en una edat avançada, almanco per a la seva època.
Nasqué Sant Joan Clímac en temps de l'emperador Justinià I, això cap a l'any 525 i ja de ben jove demostrà tenir una saviesa gens comuna, qualitat que li valgué el sobrenom de «l'Escolàstic» i malgrat que la vida urbana li oferia grans possibilitats de fortuna, quan tingué setze anys manifestà que res volia del món i es retirà al Sinaí, amb un ermità molt vell que nomia Martiri. Allà, en solitud, dedicà quatre anys a l'intens estudi de les escriptures i mort el seu mestre, al cap d'aquesta etapa, volgué ser consagrat, un acte en el decurs del qual digué el patriarca Stratego: «Aquest Joan ha de ser per a l'Església com una gran torxa lluminosa»...
No anava gens errat l'arximandrita, puix que el llibre que Joan compongué, L'escala del Ce, fou conegut pertot arreu, essent un dels preferits en monestirs i seminaris del moment. Es retirà Joan a una ermita anomenada Tole, edificada al peu d'una muntanya, i a dues llegües de l'església que Justinià havia manat construir en honor a Santa Maria i per a tots els monjos que vivien escampats pel Sinaí, entre covals i rocams. Joan va viure en aquella ermita prop de quaranta anys. El llibre que compongué i que vol ser la fórmula de salvament espiritual més eficaç, deia entre d'altres coses que «l'ànima ha de tenir Déu per objecte en tots els seus exercicis, en tots els seus pensaments, en totes les seves paraules, en tots els seus moviments, en totes les seves passes i en no fer cosa que no vagi acompanyada de fervor interior...».
Aquesta obra es divideix en trenta grades o escalons que pretenen contenir tot el progrés de la vida espiritual, des d'una primera conversió a la perfecció més elevada. L'estil literari és senzill i directe, encara que amb moltes figuracions i idees abreujades, i és la parla sempre en forma de sentències, com sol convenir a les formes d'expressió orientals. Alhora, el llibre ens descobreix com vivien tots aquells eremites i esmenta els tres-cents trenta monjos del desert egipci que portaven la seva existència com si tots plegats tinguessin «un mateix cor i un mateix esperit» (detall que ens recorda d'alguna manera els monjos tibetans). Va escriure també un llibret que titulà Carta al pastor i que dedicava al benaventurat Joan de Raite.
Morí als vuitanta anys, després d'haver-ne passat seixanta-quatre en el desert.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.