L'acadèmic de la llengua basca, sacerdot, etnòleg i antropòleg
navarrès José María Satrústegui, de 72 anys, morí ahir a l'Hospital
Verge del Camí de Pamplona, on estava ingressat des del 2 de març a
causa d'un infart cerebral agut. Segons varen confirmar fonts del
Govern de Navarra, Satrústegui, nascut a Arruazu el 1930, no va
aconseguir superar la gravetat, malgrat que va experimentar una
lleu millora els primers dies després de l'infart cerebral.
L'Executiu de Navarra expressà la seva tristesa per la mort del
científic i oferí el seu condol a la família de qui ha estat una
figura clau en tots els àmbits de la investigació científica, que
va cultivar «defensant amb dignitat la identitat» basca.
L'antropòleg, que actualment feia de rector, va realitzar en les
últimes dècades un destacat treball de recollida de llegendes,
tradicions, històries i mites de la cultura basca i va publicar al
voltant de 24 llibres i més de mil articles. Aquesta producció el
va convertir en un dels principals referents, a la Navarra del
segle XX, en l'àmbit de l'antropologia i l'etnografia.
Satrústegui va ser director de revistes com Studia et Documenta,
Quaderns d'Etnologia i Etnografia de Navarra i Fontes Linguae
Vasconum. Concretament, va escriure 55 articles en aquesta darrera
publicació, creada per ell mateix i que compta ja amb 93 volums i
més de 16.000 pàgines de col·laboració científica i documental que
conformen uns 750 treballs de 232 autors nacionals i
internacionals.
L'antropòleg també va col·laborar entre els anys 1961 i 1972 a
la pàgina en euskera deDiari de Navarra i a la revista Príncep de
Viana, i va ser autor del primer diccionari de noms bascos. Durant
14 anys ocupà el càrrec de secretari de l'Acadèmia de la Llengua
Basca i fou membre de l'Institut Americà d'Estudis Bascos i
honorífic de l'Academy Linguistic International.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.