El poeta, però, va tenir una relació fonamental amb Mallorca. Va ser amic personal de Josep Maria Llompart, que aconseguí la publicació de dos dels seus llibres per a la col·lecció de poesia La Balanguera de l'editorial Moll, en què també havia publicat poc abans Xavier Casp, un altre dels amics del poeta i també un referent de les lletres valencianes. Es tracta de Lletres de canvi, que va ser el cinquè volum de la col·lecció (any 1970) i del poemari L'ofici de demà, que va ser publicat el 1972.
L'editor Francesc Moll va explicar a Diari de Balears una anècdota relacionada amb la publicació d'aquests dos texts. «A mi me la va contar en Llompart. Es veu que en Vicent Andrés Estellés va arribar a l'editorial amb el seu llibre de poemes i en Llompart li va dir que li publicaria i que li digués on volia fer-li arribar els doblers que generassin els drets d'autor de la venda de Lletra de canvi, que ja li va explicar que no serien molts. Aquella va ser la primera vegada que li van pagar per la seva obra poètica i ell, molt divertit, va dir, 'Ostres, a la meva edat un altre virgo que em trenquen'».
Després d'aquestes dues ocasions en què el valencià va publicar a Mallorca, també va escriure Sonets mallorquins i una obra titulada Epístola avortada al meu amic Josep Maria Llompart. Precisament en els sonets mallorquins hi ha tres versos molt coneguts del poeta: «Ah pàtria, pura pàtria, impura pàtria./ Un sentiment confús, un rebolcó,/ els dos eixancarrats, un somni lent». Encara hi va haver una altra vinculació més amb Mallorca, ja que el 1983 va publicar a Manacor els versos de Poemes preliminars.
Malgrat tot, avui dia la seva obra encara és molt desconeguda, especialment a les Illes. Amb Llompart també el va unir un fet tràgic, que els dos varen morir amb pocs mesos de diferència. Llompart també li va dedicar un dels seus poemes. Així les coses, la cultura catalana va perdre entre el gener de 1993 i el març del mateix any dos homes de lletres, però també dos homes de país, ja que, com explica Ferran Carbó en el darrer número de la revista Serra d'Or, «la poesia cívica (d'Estellés) té les seves arrels en la terra pròpia, el seu lligam directe en el poble i el seu horitzó en la pàtria: Estellés es compromet profundament en la realitat del seu país sota el règim repressiu franquista, que genera un present de catàstrofe i de misèria».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.