AgènciesPalma27/03/03 0:00
TW
0

L'empresari i director teatral José Tamayo, figura clau de l'escena teatral del segle XX, morí ahir a Madrid, als 82 anys, després d'una sobtada malaltia respiratòria per la qual va haver de ser ingressat dilluns vespre. Les restes mortals del director d'escena seran incinerades avui al cementiri de l'Almudena (Madrid).

Nombroses personalitats \132 relacionades amb el món de l'escena teatral i la cultura, com la ministra \132 Pilar del Castillo, Luis Alberto de Cuenca, Carmen Chacón, José Luis Gómez, Pepe Rubio i Paco Valladares, varen lamentar la pèrdua d'un «lluitador i un mestre». Amb Tamayo «es mor una part del teatre». El director teatral va ser una de les figures clau de l'escena espanyola del segle XX, que va acostar el teatre clàssic al públic i va popularitzar la sarsuela a través de les seves cèlebres Antologies de la Sarsuela.

José Tamayo Rivas va néixer a Granada el 16 d'agost de 1920. Acabada la Guerra Civil, l'empresari es va iniciar com a actor en grups de teatre d'aficionats i després es va posar al capdavant del grup universitari Teatro al Aire Libre, de Granada, fins que va ingressar al Teatre Universitari Lope de Vega. En aquest escenari estrenà el seu primer \132 muntatge important: La vida es sueño.

Va ser el 1946 quan Tamayo va crear la companyia Lope de Vega, amb la qual va debutar primer a València, tot i que després s'instal·laria a Madrid, per la qual varen passar noms com Paco Rabal, Carlos Lemos o Mary Carrillo. El 1954 Tamayo va realitzar el seu primer muntatge musical amb l'obra Al sur del Pacífico, que va estrenar al teatre de La Zarzuela, a la mateixa època en què fou nomenat director del Teatre Espanyol.

Durant la seva etapa de gestió (fins al 1962), l'empresari va fundar una nova companyia teatral, anomenada Amadeo Vives, i l'octubre del 1956, quan es complia un segle de la inauguració del teatre líric espanyol de La Zarzuela, va reobrir la sala amb la posada en escena de Francisquita, que suposà la revelació d'Alfredo Kraus. Coincidint amb l'abandonament del seu càrrec, el 1962, Tamayo va ser requerit per dirigir als Estats Units, concretament a Nova York i a Washington, El caballero de Olmedo. Però la seva gran popularitat li va arribar als vuitanta, quan va presentar a Santander la seva Antología de la zarzuela, un muntatge que portaria a Nova York, on va comptar amb la col·laboració de Plácido Domingo.