Roentgen o els raigs X (1845)

Enfosquí la cambra i tancà el tub de raigs catòdics dins un estoig de cartró negre. Quan dies després posà el tub reclòs dins el cartró en activitat, li cridà l'atenció un raig de llum que no venia del tub. Cercà amb molta cura i descobrí que es tractava d'un paper recobert amb cianur de platí i que, malgrat trobar-se a bona distància del tub, resplendia. Era una de les substàncies fluorescents que podia resplendir d'aquella manera perquè les radiacions dels raigs catòdics travessaven el cartró. Apagant el tub, el paper s'obscuria a l'instant. L'encenia i retornava la fluorescència sobre l'objecte distant. Va repetir l'experiència i sempre fou positiva. Els raigs catòdics feien brollar, doncs, una mena de radiació invisible però molt penetrant. Va fer més proves i comprovà que la cosa tenia èxit no només a través de capes de paper més o menys gruixades, sinó també de làmines metàl·liques. Anomenà el fenomen raigs X i, conscient que era quelcom important, ho publicà després de fer més i més experiments durant set setmanes. La primera conferència pública sobre el fenomen la donà un any després i, en acabar, demanà un voluntari. Un altre científic, Koliker, que tenia aleshores devers vuitanta anys, pujà a la tarima i Roentgen li va fer una radiografia de la mà. El públic aplaudí i els raigs X es donaren a conèixer a tots els continents.

Roentgen, que havia nascut tal dia com avui a Lennep, Renània, s'havia educat a Holanda i Suïssa. Estudiava d'enginyer mecànic a Zuric quan, gràcies als ensenyaments de Kindt, s'interessà per la física i decidí dedicar-s'hi professionalment. I aquests raigs, com era d'esperar, en esser descoberts, obriren amples perspectives i oferiren una nova arma per a la diagnosi mèdica, ja que penetraven fàcilment els teixits blans del cos. Aquesta descoberta significà, per altra banda, per als físics la primera fita d'una segona revolució científica (la primera fou la de Galileu Galilei i els experiments sobre la caiguda dels cossos) i conduí vers altres grans troballes, com la radioactivitat per Becquerel. Roentgen va rebre el premi Nobel de física de 1901. Així i tot, sense aprofitar-se d'una feina que l'hagués pogut fer milionari, Roentgen, sense abandonar Alemanya, malgrat temptadores ofrenes de l'estranger, conegué la pobresa econòmica, aquesta com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial i la gran inflació. Morí a Munic, Baviera, el 1923, en humils condicions. Mai no podrà agrair-li el món sanitari tot el que li deu.