Neix Otto Wallach (1847)

Miquel Ferrà i Martorell26/03/03 0:00

Tal dia com avui neix a Königsberg, Prússia, el químic alemany Otto Wallach, que el 1867 entrava a la universitat de Gotinga i dos anys després hi obtenia el seu doctorat, podent gaudir del mestratge de famosos professors com Wöhler i Hoffmann. El 1870 passava a la universitat de Bonn com a ajudant de Kekulé i hi va restar dinou anys. Hi tingué alhora la càtedra de química des del 1876 i el 1879 es va fer càrrec de la matèria de farmàcia, tot treballant, amb interès i entusiasme, amb productes naturals, dels quals en va voler conèixer bé l'estructura. Començà tals experiències amb unes ampolles d'olis essencials, els quals havien romàs reclosos durant més de quinze anys dins aquells envasos. Aquests olis tenien un grup de substàncies anomenades «terpens», com són els casos del mentol i la càmfora. Wallach descobrí que tenien relació amb els terpens la vitamina A i els seus composts, la vitamina D i les hormones sexuals. Durant un quart de segle, des del 1884, començà el savi una línia d'investigació que el dugué a separar un terpè de l'altre i establir-ne, definitivament, l'estructura.

Ho aconseguí, encara que les dificultats eren moltes. Les olors, summament agradables d'alguns terpens, desenvoluparen i revolucionaren l'art i la indústria de la perfumeria.

El 1889 era nomenat professor a Gotinga, en successió de Viktor Meyer, i el 1920, per totes aquestes tasques especialitzades abans descrites, li concediren el premi Nobel de química. En pogué gaudir onze anys, puix moria a Gotinga el 1931.

Recordem que els terpens és el nom que donam als hidrocarburs de fórmula empírica C5H8, presents als olis volàtils, continguts en certes plantes, especialment les coníferes i els cítrics. D'aquests grups és molt emprada el terpinè, terpè líquid present en l'essència de marduix, de cardamon i coriandre, a la càmfora, etc. format per l'acció de l'àcid sulfúric damunt la «terpina», és a dir, l'hidrat de trementina. Finalment coneixem amb el nom de «terpineol» cadascun dels composts de la terpina C10H18O, usats modernament en perfumeria.

A la vista del treball de Wallach, callada i dilatada existència científica ens hauríem de preguntar si va valer la pena el seu sacrifici de cremar hores i més hores en un laboratori per tal que una determinada branca econòmica del nostre consum quotidià seguís endavant amb fórmules de progrés. No vull dubtar que la resposta seria afirmativa i que no hi ha, en nom de la ciència, cap descobriment menys important un que l'altre. Com deia Pico de la Mieandola «De omnine scibili, et quibusdam aliis» (De totes les coses que es poden saber i d'algunes altres), que no hi ha cap coneixement inútil i encara moltes preguntes que no tenen resposta.