Em deixau dir que d'alguna manera la narració del gènere policíac o negra va néixer, tal dia com avui, d'aquell llunyà any 1668 i de la mà del gran Jean Racine (1639-1699)? No és una peça que crea el prototipus del que després serà, especialment des de Poe, la tècnica argumental del gènere. Però sí podem afirmar que en l'obra «Les Plaideurs» hi ha nombrosos detalls que ja contemplen la tendència, això és, la presència del comissari, els interrogatoris, les investigacions, la dada dramàtica i alhora desenfadada...
Supòs que ho podríem discutir. Racine, aquest famós poeta tràgic francès, nascut a la Ferté Milon, rival de Corneille, encara que molt més tendre i proper a la natura i la veritat humana, amic de Boileau, de La Fontaine i de Molière, sap jugar amb situacions complicades, enmig de les quals, els seus herois, han de desenvolupar les seves qualitats excepcionals. En general ens mostra una acció que, de fet, és senzilla, clara, on el moviment de les passions, descrites amb admirable veracitat, són l'afer principal. A «Les plaideurs», en aquesta data editada, veim com el jutge Dandin té pocs amics i que el seu fill Leandre esdevindrà comissari del seu departament. Un bromista, Chicanneu, serà víctima d'una gran burla jurídica posada en pràctica pel jove personatge esmentat.
En la trama hi participa fins i tot un ca lladre anomenat Citron i el relat acaba en noces, com en qualsevol comèdia feliç. Però és en el llenguatge i en la disposició dels personatges que hi descobrim aquest curiós precedent, tres segles abans de Rocambole i Conan Doyle. En el boom encetat en els 60-70 de la novel·la catalana, cap el 80 hi podem constatar una interessant presència de la novel·la policíaca o negra, de la qual, no en poder obviar els noms, per exemple, de Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster o Josep Maria Palau i Camps.
És clar que els grans mestres del gènere, els anglosaxons i en segon lloc, els francesos, aconseguiren fer-ne, després de la Segona Guerra Mundial, un gènere popular, però seriós i exigent en molts casos, Simenon, Aghata Christie... La llista és llarga: O'Henry, Robert Barr, Juan Ray, J.S. Fletcher, Helen Nielson, Ellery Queen, André Picot, William Samson, Davod Kasanov, Roy Vickers, Lord Dunsany, Jacques Faizant, Mildred A rthur, WW Jacobs, William Irish... tots ells presents a nombroses antologies del gènere.
Mestres de tots aquests es poden considerar els ja clàssics AA. Fair, Earl Derr Biggers, Edgar Wallace, Joh Creasey, Fréderic Dar d, Raymond Chandler, Dashiell Hammet... retornant als orígens remots, si el que ja s'ha explicat no val, prenguem nota dels escrits i memòries d'aquell celebrat comissari francès Vidocq, la trama de «Crim i càstic» de Dostoiewski o algun altre de primera hora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.