-Fins ara només he fet cinema, per dir-ho d'alguna manera, «d'estudiant», participant en algun curt de final de curs o en projectes de directors acabats de llicenciar. Per ara no m'he plantejat fer res seriós, no tenc pressa, a més, el fet de ser un personatge de la televisió no et dóna la possibilitat d'equivocar-te i em fa por. De tota manera, el que a mi m'agrada és el teatre.
-N'hi ha que sí i n'hi ha que no. Jo som tímid en el sentit que em poses davant un grup de gent que està pendent de mi i a la que no sé què dir, i em pos vermell i nerviós. Però quan puges a l'escenari és diferent. És la meva feina i jo a la feina hi pos els cinc sentits. Fent un personatge has de tenir clar el que has de fer, dir el text, donar-li una intencionalitat... Els nervis els tens abans de sortir a escena.
-Què és per vós la interpretació?
-És, o hauria de ser, el fet de contar històries, però a vegades es confon amb ser conegut o famós. Interpretar és com contar un acudit. La intenció de l'acudit és la de fer riure, la d'interpretar és crear una determinada emoció a l'espectador.
-Es neix actor?
-El talent és molt important, però s'ha d'ajuntar amb la feina i l'experiència viscuda. Monstres de l'escena, en el bon sentit de la paraula, n'hi ha molt pocs. Jo personalment estic a favor d'estudiar, perquè vas més tranquil i no tens la responsabilitat d'equivocar-te, només fer-ho bé no és el més important.
-Com qualificaríeu la vostra experiència en cinema?
-Per què?
-Pel procés de descobrir un personatge, de treballar, d'assajar i dedicar-hi temps, com més millor, perquè arriba un moment que saps quin objectiu tens en cada una de les frases que pronuncies. I també m'agrada perquè en teatre no fas les coses dues vegades, sempre t'arrisques.
-És cert el tòpic que els actors són, generalment, persones molt tímides?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.