Àngel Llàcer: «En teatre has de fer veritat una mentida»

L'actor i director parlà sobre interpretació en el marc del certamen de curts de català

18/03/03 0:00

IOLANDA PERICÀS. Palma.
L'actor i director de teatre Àngel Llàcer participà ahir al Certamen de Curtmetratges VO en català amb una xerrada sobre interpretació que pronuncià al Centre de Cultura de Sa Nostra. Llàcer és també conegut com a professor de l'Acadèmia d'«Operación Triunfo». Després de la conferència es projectà el curtmetratge Ànimes bessones, protagonitzat per Llàcer i guanyador de la primera edició del certamen. Casualment en aquesta convocatòria «també som el protagonista d'un curt».

-Fins ara només he fet cinema, per dir-ho d'alguna manera, «d'estudiant», participant en algun curt de final de curs o en projectes de directors acabats de llicenciar. Per ara no m'he plantejat fer res seriós, no tenc pressa, a més, el fet de ser un personatge de la televisió no et dóna la possibilitat d'equivocar-te i em fa por. De tota manera, el que a mi m'agrada és el teatre. -N'hi ha que sí i n'hi ha que no. Jo som tímid en el sentit que em poses davant un grup de gent que està pendent de mi i a la que no sé què dir, i em pos vermell i nerviós. Però quan puges a l'escenari és diferent. És la meva feina i jo a la feina hi pos els cinc sentits. Fent un personatge has de tenir clar el que has de fer, dir el text, donar-li una intencionalitat... Els nervis els tens abans de sortir a escena.

-Què és per vós la interpretació?
-És, o hauria de ser, el fet de contar històries, però a vegades es confon amb ser conegut o famós. Interpretar és com contar un acudit. La intenció de l'acudit és la de fer riure, la d'interpretar és crear una determinada emoció a l'espectador.

-Es neix actor?
-El talent és molt important, però s'ha d'ajuntar amb la feina i l'experiència viscuda. Monstres de l'escena, en el bon sentit de la paraula, n'hi ha molt pocs. Jo personalment estic a favor d'estudiar, perquè vas més tranquil i no tens la responsabilitat d'equivocar-te, només fer-ho bé no és el més important.

-Com qualificaríeu la vostra experiència en cinema?

-Per què?
-Pel procés de descobrir un personatge, de treballar, d'assajar i dedicar-hi temps, com més millor, perquè arriba un moment que saps quin objectiu tens en cada una de les frases que pronuncies. I també m'agrada perquè en teatre no fas les coses dues vegades, sempre t'arrisques.

-És cert el tòpic que els actors són, generalment, persones molt tímides?