TW
0


Tahar Djaout. Possiblement a molta de gent no els digui absolutament res aquest nom, però és un dels més afamats poetes i narradors algerians. Des de fa un parell de setmanes els lectors en llengua catalana tenen l'oportunitat d'acostar-se a l'obra de l'algerià, ja que l'editorial mallorquina Documenta Balear acaba de publicar la versió catalana d'Els cercadors d'ossos.

El text ha estat traduït del francès per Sebastià Vidal i Joan, que també és autor de l'estudi introductori de l'obra. El llibre va ser publicat l'any 1984, i és el número 11 de la col·lecció Varoic, dirigida per Hilari de Cara. Varoic ha suposat la traducció al català d'importants obres escrites en altres llengües, els drets de les quals ha adquirit Documenta.

Tahar Djaout va néixer el 1954 i passà la infància i l'adolescència a la Casbah d'Alger. Estudià matemàtiques i ciències de la informació i de la comunicació. Periodista professional des del gener de 1976, va ser articulista i editorialista del setmanari Algérie-Actualité del qual va ser responsable de la secció cultural el 1983 i 1984. L'any 1993 va ser un dels fundadors del setmanari Ruptures. Víctima d'un atemptat a Alger el 26 de maig de 1993, hi va morir el 2 de juny després d'una setmana en coma profund.

En aquesta novel·la, Els cercadors d'ossos, Djaout es basa en uns fets històrics, la recerca dels esquelets dels combatents de la guerra d'alliberament caiguts una mica per tot el territori algerià. El lector segueix les peregrinacions d'un adolescent que surt de la seva muntanya cabilenca acompanyat d'un parent vell i d'un ase per tractar de trobar les restes mortals del seu germà gran.

En el pròleg, Sebastià Vidal ens parla de la girada d'esquena d'Europa a una vida que ens és molt propera i assegura que «tot fa pensar que una traducció d'un autor magribí actual exigeixi una espècie de justificació que ningú no ens demana en el cas d'un escriptor txec o nascut als meravellosos EUA. Creiem que aquest llibre constitueix una primera passa que haurà d'anar seguida d'altres que ens permetin, també a través de la literatura, una millor coneixença d'allò que passa a no tantes milles de Formentera».