Poc abans de les 20.00 hores una cinquantena de persones feia coa a les portes de l'Auditòrium, mentre la manifestació contra la guerra d'Iraq desfilava pel passeig marítim i els crits de «No mireu, uniu-vos» es mesclaven amb els murmuris dels qui esperaven. Quan finalment s'obriren les portes tres «geishas», com Madama Butterfly, rebien els assistents.
Poc a poc s'anaven omplint les fileres de butaques de la platea de la sala Magna de l'Auditòrium, fins arribar a la xifra aproximada de cinc-cents assistents, entre els qui es trobaven els intèrprets de l'òpera i la consellera de Cultura del Consell, Maria Antònia Vadell. A les 20.20 hores, s'apagaren els llums i Izaguirre sortí a l'escenari, acompanyat pels darrers compassos de l'òpera.
El guionista i escriptor, que lluïa a la solapa un adhesiu de «No a la guerra», afirmà que «crec que és convenient començar pel final, ateses les circumstàncies en què ens trobam i després d'assistir a la marxa contra la guerra». Un cop pronunciades aquestes paraules, Izaguirre entrà de ple a analitzar el personatge de Cio-Cio-San, la protagonista de l'òpera.
Per si algú no coneixia l'argument, Izaguirre féu un breu resum de l'òpera, centrant-se sempre en madama Butterfly. «Cio-Cio-San és una geisha que ven l'encant i el plaer de les seves cançons». Izaguirre considera que «cent anys després de l'escriptura de l'òpera, madama Butterfly representa un fet molt actual, el turisme sexual».
Entre d'altres coses, Izaguirre volgué destacar «la modernitat de Cio-Cio-San». «Ella és una dona enganada i el seu personatge és creïble i actual perquè el seu encant es basa en el fet que ella no engana ningú», explica Izaguirre.
La protagonista es deixa seduir per un «marine» nord-americà, Pinkerton, que l'engana per poder tenir-la, fingeix un casament i després l'abandona. En aquest sentit, Izaguirre creu que «es deixa enganar perquè no accepta que pugui existir res que no sigui la seva veritat, i això la converteix en una heroïna, que ningú no pot deixar de veure com a contemporània». Aquí és on entra el vessant de comunicadora de Cio-Cio-San, «que és capaç de convèncer la seva amiga de l'ànima que ella no té més religió que Pinkerton».
Izaguirre també destacà la bellesa de l'òpera de Puccini, «que no ens deixa veure la part més fosca de la narració» i convidà a «oblidar els prejudicis de veure l'òpera com una cosa antiga, Madama Butterfly és, sobretot, una història».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.