Miquel Ferrà i Martorell13/03/03 0:00
TW
0

És detingut José Antonio Primo de Rivera, fill del general del mateix llinatge, marquès d'Estella i que fou president del Directori o Dictadura del 1923 a 1925. José Antonio havia fundat Falange Española, que integrà el moviment nacionalsindicalista, i les seves activitats polítiques, enfrontades al sistema republicà i les autoritats legals, li valgueren esser detingut, empresonat a Alacant i afusellat el 17 de novembre d'aquell mateix any. Tanmateix, aquella República acabaria perdent la guerra contra una sublevació militar que pogué utilitzar en el seu profit, aleshores i durant dècades, la ideologia de José Antonio, propera al feixisme europeu de l'època. Algú, com el fill del general Goded, capità general a Palma de Mallorca, havia dit que a les casernes es conspirava a tothora: «Amb la Península i amb el general Mola ens comunicàvem per dos mitjans: escrivint en clau, que jo li traduïa i passava a màquina, per tal d'evitar molèsties a mon pare i que com a detall curiós diré que tal llenguatge en clau, per evitar qualsevol escorcoll clandestí en el Govern militar, el teníem guardat a les gàbies dels ocells de la meva dona, que ella en persona netejava, sota l'aliment de les aus, dins les menjadores; i també per mitjà d'enllaços amb Madrid, Pamplona, Barcelona i València, paper dut a terme per persones que mereixien a mon pare una completa confiança com el comandant Lázaro Ventura Ceballos, Hipólito Jiménez, el comandant Mut i altres oficials. Jo vaig fer un viatge a Madrid del qual vaig tornar convençut que en la capital perdríem el moviment, i que els que se n'encarregassin estaven condemnats al sacrifici; i uns altres dos anàren amb mon pare a Menorca i Eivissa per tal d'organitzar l'aixecament en aquelles illes».

El clima, mentre José Antonio entrava a la presó, no podia estar més enrarit. Un altre precedent de la llarga lluita armada que s'apropava fou l'assalt a la Unió Ràdio de València, quan impacients, un grup de falangistes, armats amb pistoles i dirigits per Fernando Primo de Rivera, ocupaven l'emissora i llançaven a les ones el seu missatge: «En aquests moments, Falange ocupa militarment l'estudi d'Unió Ràdio. Amunt els cors! D'aquí a pocs dies la revolució sindicalista serà al carrer. Aprofitam aquesta avinentesa per a saludar tots els espanyols i particularment els nostres coreligionaris...».

Com diu l'historiador Daniel Sueiro, «José Antonio presta des de la presó la seva adhesió a Mola com a cap del moviment... I Mola es converteix en el Director, tal com signava les instruccions reservades que comença a enviar als caps de rengle de la conspiració...».

El text d'un dels primers comunicats no pot ser més clar: «Les circumstàncies gravíssimes per les quals travessa la Nació a causa d'un pacte electoral que ha tingut com a conseqüència immediata que el Govern sigui fet presoner de les organitzacions revolucionàries, porten fatalment Espanya a una situació caòtica, que no existeix altra manera d'evitar-la si no és amb una acció violenta. Per això els elements amants de la Pàtria s'han d'organitzar forçosament per a la rebel·lia, amb la finalitat de conquerir el poder i imposar, des d'aquest, ordre, pau i justícia. Tots els que es mobilitzin han d'estar disposats a la lluita i a morir per la nostra Santa Causa».

Però més terrible era el comunicat del 20 de juny: «Als tímids i als que dubten els vull advertir que aquells que no són amb nosaltres estan contra nosaltres i que com enemics seran tractats: per als companys que no sien companys, el moviment triomfant serà inexorable...».