Fa ja molt temps, la meva filla Marina va fer la maqueta en cartró d'un pont medieval fortament torrellat. És una bella maqueta que ens evoca els segles del gòtic. Però jo ignorava que tal monument fos real fins que vaig veure el pont Valentré de Cahors. Ja sabeu que la ciutat francesa de Cahors és la capital del Departament francès de Lot. Aquesta població de 19.300 habitants, situada a la vorera del riu Lot, és l'antiga «Divona» dels romans i hi podem contemplar moltes restes medievals, entre d'elles i a més del famós pont, la catedral, dels segles XI a XV. Es decidia de construir sobre el riu un pont fortificat el 1306 i, fets els càlculs i els plànols, hi posava la primera pedra el cònsol Géraud de Sabanac, dos anys després, un 17 de juny.
El que no han dit mai els cronistes és el temps que en durà la construcció i sembla que el 1378 encara no havia estat bastit del tot. Simbolitza l'obra ambiciosa del mai acabar-se. Com la bíblica torre de Babilònia amb la qual els homes volien arribar al Cel. I res més cert, puix que aquelles torres de Babel eren, realment, «zigurats», això vol dir observatoris, de set pisos en honor de les set constel·lacions, i des del cim del qual, el sacerdot-astròleg observava i estudiava els estels. Però tornem al pont Valentré i hi trobarem, en lloc de documentada història, una llegenda, semblant aquesta a la que s'aplica, de forma quasi igual, a l'aqüeducte de Segòvia.
Diu la llegenda que hem agafat de l'historiador Avila Granados que com que el pont, passats setanta anys, encara no havia pogut ser acabat, decidí el seu arquitecte pactar amb el Diable, entregant-li l'ànima sota la condició que el Dimoni executàs fidel i puntualment les seves ordres. La construcció seguí i, en pocs dies, el pont estava enllestit. Aleshores, l'arquitecte, molt emporuguit, i per tal d'alliberar-se del seu malèfic compromís, ordenà al Diable que ascendís, amb un sedàs, l'aigua necessària per encimentar els darrers matacans de la torre central. Malgrat els seus esforços i dels vols ràpids, Satanàs no aconseguí de transportar-hi una sola gota d'aigua i es va veure obligat a acceptar la seva derrota, venjant-se posteriorment en la desaparició dels mitjans necessaris per acabar l'obra».
I és per això que aquesta torre, encapellada com les altres amb una piràmide, es diu «la Tour du Diable». És curiositat que el «Pont Valentré», amb els seus vuit arcs separats per tres torres de trenta-quatre metres sobre el nivell del Lot, era fita obligada per als peregrins que venint del nord de França feien el camí de Sant Jaume de Galícia.
En altres mots, la ruta francesa que procedent de Le Puy, a l'Auvergne, passava Conques i Figeac, per arribar a Cahors i d'allà, seguir vers Moissac i Roncesvalles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.