Diu la contraportada d'una de les seves novel·les: «Gràcies mil. És una de les frases que més fa servir Charlie Chan. Perquè és un home extraordinàriament educat, la qual cosa no el priva d'esser alhora dur i inflexible. La nombrosa presència de xinesos astuts, cruels, sinistres i malvats de tantes novel·les té el seu contrapunt en aquest detectiu. El sergent Chan de la policia d'Honolulú és flemàtic, té dotze fills i, sense altre vestigi que el proporcionat per un lloro que parla pels colzes, pot esbrinar el misteri d'un assassinat sense cadàver».
És clar que es tracta d'un personatge de ficció i com a tal mite, té un creador, Earl Derr Biggers, nascut el 1884 i mort el 1933. La seva carrera literària es va veure coronada per l'èxit el 1925, quan va aparèixer la primera novel·la protagonitzada per Charlie Chan, el detectiu xinès, però xinès de Honolulú, un personatge tan ben definit que ben aviat havia d'eclipsar el seu autor i condemnar-lo quasi a l'anonimat. Vull dir que tothom, en els Estats Units, sabia qui era Charlie Chan i desconeixia Earl Derr Biggers. Són coses de l'ofici d'escriure. Però Charlie Chan no havia nascut, realment, el 1925 sinó el 1919, en aquesta data.
El març d'aquell any, quan Xina es trobava en plena convulsió i a Occident es parlava amb molta por del «perill groc», Biggers anava a passar unes vacances a Hawai. Els periòdics locals feien aleshores grans lloances del detectiu xinès Chang Apala, de la policia de Honolulú, puix que aquest havia pogut resoldre nombrosos casos d'assassinat, contraban i altres delictes. Biggers pensà, a la vista de tot això i amb molt encert, que un xinès bon home i amant de la justícia seria una nota exòtica que estava, potser, destinada a l'èxit entre els lectors anglosaxons. I vingué l'èxit no només d'un Charlie Chan literari, també en el cinema, la ràdio, els còmics...
«El detectiu de Honolulú entrà a la sala; el seu aspecte no resultava molt elegant vestit amb robes occidentals. Tenia la cara galtuda, la pell color d'ivori; però el que cridà l'atenció d'Eden fou l'expressió dels seus ulls, una mirada penetrant que encenia les seves pupil·les.
-Allec -va dir Sally Jordan- li vull presentar el meu amic Charlie Chan. Charlie, aquest és el senyor Eden.
Charlie va fer una reverència.
-Aquest continent és ple de coses honroses -va dir-. En primer lloc som vell amic de la senyora Sally i ara tenc el gust de conèixer el senyor Eden.
Eden s'aixecà.
-Com està vostè?
-Has tengut un bon viatge, Charlie? -preguntà Victor.
Chan féu un gest amb les espatles.
-El gran oceà Pacífic ha sofert grans dolors en el seu interior, i per a demostrar-ho s'ha agitat molt. Potser per simpatia, també jo m'he agitat...».
Un diàleg que retrata molt bé l'esperit de Charlie Chan.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.