Existeix encara la identitat xueta? Aquest és l'interrogant que
pretén respondre el nou cicle de conferències que han programat
Arca i el Llegat Jueu i que s'iniciarà demà a les 20.00 amb Els
xuetes: L'ambivalència d'un mot, a càrrec de la filòloga i
escriptora Rosa Planas. L'escultor Ferran Aguiló va explicar que
aquest cicle «pretén obrir un debat sobre el futur de la identitat
d'aquest grup de mallorquins a la llum dels esdeveniments històrics
succeïts durant els darrers anys».
La primera de les conferències intenta explicar quins són els
origens dels quinze llinatges considerats xuetes i com els noms han
variat en el poble jueu. Set dies després, el 19, l'historiador
Francesc Riera parlarà sobre Els xuetes a la guerra contra la
França revolucionària (1793-1795). A més, aquest mateix dia se li
lliurarà la menció de soci d'honor de l'associació Llegat Jueu.
Els aspectes més culturals i l'aportació dels xuetes al panorama
literari en català seran tractats per Joan Mas i Vives, catedràtic
de literatura catalana de la Universitat de les Illes Balears, que
parlarà de L'aportació dels xuetes a la Renaixença catalana, el dia
26 de març.
La filòloga Maria Antònia Segura i Bonnín explicarà, el 2
d'abril, el tema Autobiografia i identitat: les memòries de Miquel
Forteza. Per la seva banda, l'escriptor Antoni Serra pronunciarà la
conferència Els xuetes durant la guerra, el dia 9 d'abril. Aquest
autor va escriure una novel·la amb protagonistes xuetes: Carrer de
l'Argenteria 36, i per això ha estat convidat a participar en el
cicle.
El dia 29 d'abril es tancarà el cicle amb una taula rodona que
durà el títoPresent i futur d'una identitat, i en la qual
participaran Rosa Planas i Antoni Serra, a més de l'editor Lleonard
Muntaner i de l'escriptor Miquel Segura. La taula serà moderada per
Manuel Quadreny i Cortès.
Ferran Aguiló va destacar que aquest cicle és molt important per
«conèixer allò que va passar amb la nostra història: nosaltres som
partidaris de la coneixença de les coses, ara que els moments que
es viuen són molt menys dolorosos i que el fet de ser xuetes no és
tan dolorós com en geneneracions anteriors; hem de prendre
consciència que hi ha molts d'aspectes oberts i moltes de qüestions
de les quals val la pena parlar, i això és molt enriquidor».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.