Una escultura de la seva primera època, Cap d'al·lota, i un total de 30 pintures de la creadora mallorquina (Palma, 1965) serveixen per mostrar «l'evolució» que ha experimentat l'obra plàstica de Cerdà, que es va iniciar al món de les arts en el camp de l'escultura. Segons destacà l'artista, a la seva obra la paraula «evolució» cobra tot el sentit que connota el terme. «En la meva pintura no existeix una ruptura evident», afirma.
Això fa que Cerdà reconegui en la sèrie de peces que s'exhibeixen al Balaguer, la majoria procedents de col·leccions particulars de Palma, dos moments diferenciats pel pas dels anys. Precisament, perquè «les passes lentes són les que donen major fermesa», és el temps el que ha servit a l'artista per «tractar les coses d'una manera més al·legòrica i incrementar el contrast dels colors per crear l'atmosfera».
Cerdà arriba així al punt que, a hores d'ara, més caracteritza la seva obra: el color. «Amb els anys, el seu ús s'ha aconvertit en un acte més reflexiu, més conscient, per tal d'aconseguir ressaltar la intensitat. Els sentiments, les emocions que després desperten el públic poden ser diferents dels que et provoquen a tu». Per això, la pintora afirma que «l'ús del color no és patrimoni exclusiu d'una època».
Alexandre Ballester compartí aquesta opinió. Coneixedor i amic personal de l'artista, l'escriptor n'elogià el domini del dibuix i parlà de «cerdanisme» per qualificar l'estètica i el llenguatge que caracteritzen la pintura de la mallorquina. Un llenguatge que cerca la inspiració no només a l'Illa, sinó en els viatges que Cerdà ha realitzat al Marroc i a Istanbul i que, segons va reconèixer, «em permeteren construir aquest món híbrid, ni mallorquí, ni oriental, un univers que és el que m'envolta a ca meva i el que es reflecteix a la meva obra».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.