El pintor Ñaco Fabré exposa el seu «Terrain vague» a Madrid

Terrain vague parla, segons explica el propi artista, dels espais desocupats i buits que van quedant en la ciutat. «Es tracta d'un terreny delimitat que dóna lloc a una nova intervenció, un espai en el qual pots dir coses, espais per ocupar que deixa la ciutat», argumenta el mallorquí. Respecte als seus objectes-pintura, Fabré afegeix que «és com descompondre el quadre i passar a la tridimensionalitat sense donar-li, en cap moment, la categoria d'escultura».

Les obres que s'exposen a Astarté són una col·lecció de pintures en tècnica mixta, papers i objectes en els quals «es planteja el dibuix sobre superfícies i plans de color». En alguns, els seus característics gests o grafits ocupen tot el quadre. «El que es respira en ells és una claredat brutal i un anhel de bellesa», explica el pintor. I el fa a base de tons terrosos i un suau blau per als celatges. «El grafisme ha quedat més delimitat, es nota que està més introduït a l'atmsfera», apunta.

Aquesta és la quarta vegada que el pintor mallorquí exhibeix la seva obra a la galeria Astarté i, en aquesta ocasió, les peces que presenta testimonien una passa més en la línia d'investigació entorn al gest, l'atmosfera i els planells geomètrics que caracteritzen la seva producció.

Ñaco Fabré assumeix els comentaris dels texts del catàleg quan parlen que «en aquesta exposició hi ha dos elements aparentment contradictoris, però que conviuen realçant cada una de les obres presentades. Per una part, la vagarositat, la qualitat d'una cosa lleu i imprecísa i, per una altra, la contundència, la qualitat del categòric, concloent, decisiu, terminant». El primer vindria determinat per les atmosferes i el segon per la contundència del gest.