El diari d'Ali Bey (1804)

Miquel Ferrà i Martorell10/03/03 0:00

«El dissabte deu de Març, a les deu del matí, vaig sortir de Rabat vers Marràqueix. La ruta era al SSO, llavors al SO fins a les tres del capvespre, que declinà més cap a l'OSO, després que travessàrem el riu Yetkem. A les cinc férem una aturada prop d'un aduar. El camí segueix en aquest paratge vorera de mar, que és una cadena de roques inaccessibles, furiosament batuda per les ones, encara que el temps sigui perfectament tranquil. El paisatge es compon de petits pujols de rocam calcinós. La vegetació anava molt avançada i la vora de mar estava ornada de flors ben hermoses; vaig agafar algunes plantes molt interessants per tal d'enriquir el meu arbolari. El terreny és terra sorrenca barrejada, en alguns llocs, amb sorra pura, amb poca argila i mostres d'ocre. La vorera de mar es veu totalment coberta de fragments de pegellida molt petits i per molt que vaig cercar no en vaig trobar una de sencera...».

Així escrivia Alí Bey, Domènec Badia i Leblich, aventurer català, que visqué de 1766 a 1818. Es va fer musulmà per tal de poder complir la seva missió i viatjà per Orient. Havia estat prefecte a Espanya en temps del rei Josep I Bonaparte i en un dels seus llargs itineraris per la geografia àrab, trobant-se a Damasc, Síria, fou enverinat. En aquella època, era freqüent que els monarques europeus encarregassin a persones de confiança, de vegades, fins i tot familiars, d'explorar secretament països estratègics, amb vistes a una eventual ocupació en cas de conflicte.

En general, l'espia de qualitat feia de geògraf, historiador, arqueòleg, naturalista, botànic, geòleg etc. Sempre he pensat que aquesta seria en principi la missió de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria que a més de les Balears, reconegué profundament altres illes de la Mediterrània no menys estratègiques. També és el cas de John Armstrong, en temps de la dominació anglesa, pel que fa a Menorca. El que passa és que Lluís Salvador s'enamorà de Malllorca i dels seus habitants i volgué ser un més entre nosaltres, despreocupant-se de les veritables intencions de l'Emperador Francesc Josep, puix que en aquells temps, l'Imperi Austrohongarès era una gran potència que volia estar present per tot arreu i augmentar la seva influència a la Mediterrània occidental. Entre els plànols que realitzà l'Arxiduc amb tota mena de detalls hi ha les illes Lípari, l'arxipèlag volcànic italià al nord de Sicília, en altre temps illes Eòliques, enmig d'un estret ben estratègic. També va descriure i dibuixar l'illa espanyola d'Alboran, enmig de l'Estret de Gibraltar.

Però tornem a Alí Bey quan segueix dient que «prop del meu camp eren de veure dues grans roques acabades en punts aguts perpendiculars, formades de capes obliqües desiguals, alternant amb vidres confusos de quarz, que formen, així mateix, venes ramificades en les capes de pissarra argilosa; és la primera roca d'aspecte primitiu d'aquesta espècie que he vist fins ara a Àfrica».