El Ministeri d'Estat francès concedeix la seva aprovació per tal que puguin ser començades les obres destinades a restaurar i conservar el famós Pont du Gard, una de les obres d'enginyeria romana més importants del món antic. Això ha estat conseqüència de la visita a tal indret de l'emperador Napoleó III (1808-1873), el qual, de viatge per la Provença, havia vist que el monument no gaudia de bona salut.
Fou nomenat per dur a terme les obres un enginyer de prestigi, Laisné, que per fer la restauració com en els temps del monument, emprà moltes vigues de fusta col·locades per enfortir les voltes dels arcs, els pilars i els frontispicis. Sembla que la tècnica li anà molt bé. I com a testimoni de tan llavorada restauració, Laisné féu fixar una inscripció en francès, sobre el primer pilar del segon pis de la vorera esquerra i que diu: «Aquest aqüeducte construït pels romans/ Per conduir a Nimes les aigües de la font de l'Eure/ Arranjat pels Estats del Languedoc el MDCCII/ Ha estat consolidat i restaurat el MDCCCLV/ Per ordre de l'emperador Napoleó III/ I per la cura que n'han tingut el Ministre d'Estat, Ch. Questel i J. Laisné, arquitectes».
Cal dir que en temps de Roma, Nîmes era una ciutat importantíssima i que fou potenciada quan arribà un gran contingent de colons procedents d'Itàlia. La població s'estenia dins un recinte murallat de seixanta torres fortes i això al llarg de set pujols, motiu pel qual Nîmes seria coneguda, popularment des d'antic, com la Roma de Provença. Augmentaren la demografia de Nîmes, Arlés, Orange, Béziers i Narbona més de vuitanta mil legionaris que havien combatut en les campanyes d'Hispania. I com a bona obra, en tot temps, fou útil a la societat de moltes generacions: «AQVAEDVCTVM STRVXERANT ROMANI PONTEM ADDIDIT OCCITANIA ANNO MDCCC XLV», resa una altra inscripció, tot confirmant això, que completaríem amb el que diu Jean Jacques Rousseau: «Aquella fou la primera obra romana que jo havia vist. Esperava veure un monument digne de les mans que l'havien aixecat; i per primera vegada en la meva vida, les meves expectatives foren amplament superades per la realitat. Només els romans poden produir tal efecte. Vaig passejar pels tres pisos d'aquesta superba construcció, amb tal respecte que quasi m'impedia de posar-hi els peus. El ressò del meu trepig sobre els arcs immensos em feia pensar que podia sentir les fortes veus dels homes que l'havien construït. Em vaig sentir perdut com un insecte dins la immensitat de l'obra».
Fins aquí Rousseau, del qual n'aprovarem cada mot, doncs quan el 1990, en un viatge que vaig fer pel sud de França, em vaig trobar de cara amb la magna obra, la sensació d'haver entrat en una gegantina catedral era més que evident. Magnífic Pont du Gard!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.