Miquel Ferrà i Martorell07/03/03 0:00
TW
0

Era un bell capvespre per a visitar les ruïnes de Cartago, assolellat i alhora endolcit per l'aire marí. Un guia sarraí, quan amb el meu grup de turistes estrangers, ens va fer davallar vora les pedres multicentenàries d'un amfiteatre romà, sabent que jo era home de premsa i ploma, em convidà a conèixer el calabós, on segons ell, abans d'esser executades, hi havien patit presó les santes cristianes de primera hora, Felicitat i Perpètua. A cau d'orella, com si es tractàs d'un secret oficial, em digué: «Aquí, d'acord amb la tradició, foren empresonades, abans que les menjassin els lleons, dues dames romanes, Felicitat i Perpètua, acusades d'espionatge per la policia del Cèsar...».

Vaig haver de dissimular un somriure. Aquell bon home devia confondre el martiri de dues creients en Crist amb aquella Mata-Hari de la Primera Guerra Mundial. Però la dada fonamental era certa.

Ja sabeu que el que ahir era la gran metròpoli cartaginesa reparteix les seves ruïnes, a causa de la gran extensió urbana que la formava, entre diferents poblets i llogarets àrabs. Així doncs i com conta Joan Croisset, S.J. tal dia com avui es commemora «el trànsit de les santes màrtirs Perpètua i Felicitas, o Felicitat, a Tuburbi, vila de Berbèria; aquesta, estant embarassada, segons diu Sant Agustí, i havent el jutge esperat que parís per tal d'executar contra ella la seva justícia, d'acord amb les lleis, en el part tingué gran dolor; però havent-la llançada a les feres, se n'alegrava. Amb elles foren martiritzats els sants Revocat, Saturní i Secundol; el darrer morí a la presó, els altres foren entregats a les feres en temps de l'emperador Sever...».

Més envant, la narració ens dóna detalls del martiri: «A les santes Perpètua i Felicitas les embolcaren amb un ret, per tal d'exposar-les a un furiós bou que amollaren en contra d'elles. Va rebre Santa Perpètua el primer cop, a la violència de la qual caigué d'esquena... L'aixecaren del terra... i va veure la seva estimada companya Felicitas tota ferida i maltractada, li donà la mà i l'ajudà a aixecar-se. Es deixà reblanir una miqueta la duresa del poble a la vista del que les dues santes acabaven de patir, i no exposant-les més a l'atac de les altres fetes, les conduïren a la porta de Sanavida, per a rebre el cop mortal sota l'acer dels gladiadors...». Continuam amb el relat, ja que tanmateix, elles i els altres màrtits foren obligats a sortir novament al cercle de sorra...

«Foren degollats primer Saturní, Revocat i Felicitas. A Perpètua li tocà un gladiador poc destre, que posant de costat la seva espasa, li descarregà el cop sobre l'os, i l'obligà a cridar; però conduint després ella mateixa la tremolosa mà del gladiador a la seva gargamella, acabà amb la mort son martiri».

Recordem que Cartago, fundada a la costa africana, Tunísia, en el segle VII abans de Crist, pels fenicis, es convertí en poc temps en la capital d'una república marítima molt poderosa, fins que fou conquerida i destruïda pels romans com a resultat de les guerres púniques. Reconstruïda després, fou molt important des del segle primer al sisè, ja que fou la veritable capital de l'Àfrica romana.