A la presentació assistí l'artista, comissària i estudiosa Mireia Sentís, qui conegué personalment els dos protagonistes. Sentís explicà que els dos formaven part d'una «petita comunitat que vivia al Soho de Nova York». Tots aquests artistes compartien «optimisme, atreviment i desdeny pel món del comerç».
Pel que fa a Moorman i Paik, iniciaren les seves col·laboracions «sempre espontànies» l'any 1964. Moorman dirigia el festival de Música d'Avantguarda i convidà Paik a participar-hi a petició d'un músic amic dels dos. Des d'aleshores iniciaren una sèrie de treballs en comú que, com els artistes del seu entorn, tenien com a punt de partida «l'art entès com a procés i no com a resultat».
Els dos creadors, músics de formació clàssica, tenien també com a premissa «posar en pràctica la barreja de disiciplines artístiques, l'art i la psicologia, la música i la sexualitat, i era el primer cop que es feia». Els dos estaven també molt interessats en l'experimentació. D'una banda amb el so, «qualsevol renou, o fins i tot el silenci, el consideraven música», i de l'altra amb les noves tecnologies, «sobretot Paik».
En aquest sentit, Paik considerava que la «televisió idiotitzava» i concebia l'aparell com un element més de la creació artística. Així, utilitzava el televisor «com a llenç, com una caixa de música, com una finestra de meditació». Entenia la tecnologia com «l'extensió dels sentits».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.