«Quan acceptam que una fotografia no és real, és quan aquesta esdevé art»

-Creis que la fotografia és un art?
-Amb un pinzell pots pintar una casa i un quadre, i pot ser bo o dolent. Un quadre dolent no és art i un de bo, sí. El mateix passa amb la fotografia, una bona és art i una de dolenta és una altra cosa.

-Aleshores, creis que els fotògrafs han de tenir una visió especial del món?
-Sí, és una combinació de les seves habilitats tècniques i aquesta visió. Per a qualsevol art has de ser un mestre de la tècnica per poder expressar-te de la manera que vols. Tot i que és possible, però són pocs, que sense dominar la tècnica siguin bons fotògrafs.

-Les fotografies, en blanc i negre o en color?
-Això és també una qüestió de tècnica, però, òbviament el blanc i negre deixa més a la imaginació. És menys real, però la fotografia no és real, és sempre un mirall d'una petita part de la realitat.

-Però la fotografia intenta captar la realitat.
-Si estudies una fotografia veuràs que mai és el mateix que la realitat. Ara hi ha una discussió sobre el falsejament de les imatges a l'era digital, però la gent oblida que des de sempre s'han manipulat les imatges, la llum, el revelat, les ampliacions. La realitat sempre ha estat manipulada per la fotografia. Això fa referència al fet que volem que les coses durin per sempre, captar la realitat i tenir-la per nosaltres.

-Què és el que ens queda, doncs?
-La visió del fotògraf. Les fotografies canvien amb el temps, un trenta per cent dels pigments es mesclen, sabem que allò ja no és real, però volen creure que ho és. Quan acceptem que el que fa un fotògraf no és real, és ficció, es quan la fotografia es converteix en un art. Com la pintura, és quelcom inventat per la ment del pintor. La fotografia és el mateix, quelcom que procedeix de la ment del fotògraf. Si està ben fet, esdevé art, sinó, no és res.