La mostra recull la influència de la pintura flamenca als territoris de la Corona d'Aragó i gravita entorn d'un dels artistes més importants d'aquell temps, Bartolomé Bermejo, un cordovès que va treballar a València, Daroca, Saragossa i Barcelona. La pintura gòtica hispanoflamenca. Bartolomé Bermejo i la seva època s'ha estructurat en diversos àmbits dedicats als territoris que es relacionen amb un espai central en què s'exhibeix la pintura de Bermejo.
Francesc Ruiz, del MNAC, és el comissari de l'exposició al costat d'Ana Galilea, del Museu de Belles Arts de Bilbao. L'aportació d'experts per part de Mallorca se centra en el pare Gabriel Llompart, i Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca i autora també de diversos texts. En un d'ells, Palou documenta una obra de Pere Terrencs atribuïda a Sedano.
Francesc Ruiz explicà que: «L'àmbit en el qual s'exhibeixen les obres dels tres pintors mallorquins, que són molt importants, és preciós; a l'entrada de l'exposició es troba una peça formidable, e Sant Sebastià d'Alonso Sedano de la Sala Capitular gòtica de la Seu». La resta de pintures mallorquines que s'exhibeixen són una taula de Sant Onofre, del retaule de Sant Bernardí, firmada per Joan Rosat, i una altra del retaule de La Visitació que pertany al fons de les monges d'Inca.
Al voltant de 1420 sorgeix a Flandes un nou sistema de representació. Aquesta pintura flamenca «es carateritza per l'aparició de la tècnica a l'oli i noves textures». El pare Gabriel Llompart va explicar que «a la meva col·laboració he insistit en el gust mallorquí per les novetats flamenques, patent en la presència de quadres a les cases riques. L'inventari de Salvador Sureda, de la seva casa de la Portella, ens mostra que no debades va va ser el mecenes de Sant Sebastià que hem enviat a Barcelona, perquè la seva casa estava preparada amb innumerables mobles, tapissos i taules de Flandes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.