Reformes urbanístiques (1913)

Miquel Ferrà i Martorell04/03/03 0:00

La premsa dóna compte de les reformes urbanístiques que amb motiu de la fi de l'esbucament de les muralles s'han de dur a terme en la capital balear. Es parla de la canalització de les aigües, de la futura xarxa de clavegueram, de les millores de la Riera i del passeig del Born. Tot plegat ha de fer de Palma, juntament amb l'obertura d'avingudes i nous barris, una ciutat nova. Ja en aquell moment, és habitada en quaranta-un districtes, la majoria dins l'estret cinturó de les fortificacions militars, però fora de les muralles hi han anat creixent altres nuclis com es Molinar, la Soledat, els Hostalets, Santa Catalina, Son Espanyolet, el Terreno, la Bonanova, Son Rapinya, Son Serra, la Vileta, Son Anglada, Secar de la Real, Son Sardina i sa Indioteria. A poc a poc, en aquest any, Palma es vol convertir en una urbs moderna. Hi ha espectacles de tauromàquia a la plaça de bous vella, vora allà on hi ha actualment la popular «plaça des Patins», funcions d'òpera en el Teatre Principal, un nou servei de la companyia Isleña Marítima, que ha adquirit un moderníssim vaixell, curses de bicicletes en el velòdrom de Tirador, presència pels carrers dels automòbils Humber, que ven Joan Gomila i assegura que és la marca més apreciada d'Anglaterra; el Cercle de Belles Arts exposava seguit, seguit, mostres de pintura i escultura... I les poblacions de la Part Forana tampoc no s'adormien, de manera que a Porreres era inaugurada una central elèctrica i a Sóller el tramvia elèctric. Per altra banda, a Petra era aixecat un monument en honor de fra Juníper Serra...

Però la gent, més que de toros, música o teatre, preferia parlar de política. S'anunciava per a l'estiu la visita a Palma de la infanta Isabel de Borbó i mesos abans de l'abandonament de la política per part d'Antoni Maura, el qual, en una carta dirigida al senyor Moret, renunciava a la seva acta de diputat. En aquella carta l'estadista mallorquí afirmava que «la meva consciència em diu que així haig de comunicar-ho a tot el partit i explicar la impossibilitat en què em trob per a seguir dirigint-lo. Aquesta determinació seria mal entesa si jo no aclarís que no puc col·laborar en una política que em sembla funesta. Vull renunciar avui mateix al càrrec de diputat a Corts per Mallorca. Almanco, si me'n vaig de la vida activa de la política m'estalviaré el mal tràngol d'haver de defraudar l'elector contra la meva voluntat. Afegiré que no es tracta avui d'un ordinari relleu entre liberals i conservadors, puix que el que es troba en crisi és l'eix de la política interior...»

Una política que per altra banda era enverinada per la guerra del Marroc, en la qual era sacrificada una bona part de la jovenesa del país.