Cristòfol Serra: «No m'ha agradat mai seguir modes literàries»

«No m'ha agradat mai seguir modes literàries». Aquesta afirmació rotunda, pronunciada per l'escriptor mallorquí Cristòfol Serra, és la que condensa i defineix millor els seus anys, més de 40, de trajectòria literària. Tòfol Serra fou l'encarregat d'impartir ahir la lliçó inaugural del curs La literatura salteada de Cristóbal Serra, organitzat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de les Illes Balears. L'entitat li va atorgar la insígnia d'or, que el distingeix com a col·legiat d'honor, i que va rebre de mans del seu president, Jaume Canyellas.

Els organitzadors d'aquest curs, dirigit a professors i a investigadors de literatura, s'han fixat els objectius d'oferir una visió integral i completa de la seva obra; aprofundir en els mecanismes literaris i les concepcions estètiques que li donen vida; donar a conèixer la seva persona com a escriptor excèntric i solitari; i, finalment, retre un homenatge merescut a un dels escriptors mallorquins més importants del segle XX.

Tòfol Serra, que es mostra orgullós de pertànyer a la generació de Joan Bonet, reconeix que «som un autor l'obra del qual s'ha caracteritzat per la ruptura dels gèneres literaris». Considerat com un dels pioners que, en els anys 60, va trencar amb el realisme per passar al surrealisme, Tòfol Serra es resisteix a incloure la seva obra en cap corrent literari concret i afirma: «Vaig començar a l'avantguarda i per ventura no l'he abandonada mai; alguns diran que som una mica dadaista i altres que som més surrealista. Vaig decidir rompre amb el realisme i m'he lliurat per complet al joc imaginatiu».

Cada una de les cinc jornades del curs, que es clausurarà divendres, dia 7, es dedicarà a un eix temàtic i artístic distint: la primera, a la ruptura amb la literatura de compromís -amb especial atenció a l'obra Péndulo-; la segona, a la seva dedicació especial pels aforismes; la tercera, als seus viatges quimèrics i imaginaris; la quarta, a la literatura dels seus diaris -Diario de signos i Con un solo ojo; i la cinquena, al vessant més esotèric de la seva obra.

«Em complau molt que s'hagi organitzat un curs per donar a conèixer en profunditat una gran part de la meva obra. Sense cap dubte, donarà una idea molt perfilada de tot el que hagi pogut escriure durant més de 40 anys», comentà l'escriptor abans de pronunciar la lliçó inaugural, Yo, asnomaníaco, en la qual afirmà sentir-se identificat amb el disbarat «com a fenomen sorgit de la raó, però contrari a aquesta». «Un disbarat és tan natural com una dita raonada», digué. Serra féu un recorregut per la simbologia de l'ase en diferents cultures, i per la importància d'aquest animal en la seva obra.