Paloma Navares: «Protest d'allò que es crea per tal de produir immobilisme»

"«Al filo», que ara exposau a Madrid, té a veure amb una experiència personal després de patir problemes amb la vista, però l'aspecte autobiogràfic és present en tota la vostra obra.

"En aquest cas ha estat un acte voluntari de concretar una etapa de la meva vida en aquesta exposició. Sempre he emprat el meu entorn familiar, quasi sempre són les meves mans, els meus peus, el meu cos els que m'han servit per fotografiar o per modelar, sempre hi ha una transmissió molt directa. A Al filo tract d'una experiència personal que s'inicia el 1996, després d'un seguit de despreniments de retina, amb un període molt llarg de repòs que em fa reflexionar sobre l'actitud de la ment en un moment determinat. És aquest joc de dualitat que queda reflectit en tot el meu treball, la llum i la foscor, allò objectiu i allò subjectiu. A la meva obra es parla del que és l'individu social, l'entorn, com va desenvolupant els sentiments i com aquestes emocions es debiliten amb el desgast del dia a dia.

"Utilitzau el vostre cos com una eina o hi ha una altra intenció?
"Ambdues coses. També un punt de reflexió, de recerca d'identitat com a dona; crec que avui això és comú a moltes de nosaltres, artistes, escriptores, la necessitat de cercar la teva identitat, qui ets.

"Sou una artista molt del vostre temps en els elements que emprau. Les noves tecnologies han fet un gir a l'art?
"Tant la incorporació de les noves tecnologies com la maquinària en general. El meu interès se centra més en allò que està més proper, en allò quotidià, en el que està a l'abast de la mà. No m'interessa la càmera de vídeo o de cine fantàstica, sinó aquella eina que és comuna a quasi tots amb els que faig alguna cosa, ho rescat un poquet de la vulgaritat, ho etiquet, entre cometes, sota la paraula art i em queda protegit, em serveix per narrar coses més íntimes, més personals.

"Posau un exemple.
"Les càmeres de vídeo amb les quals ha gaudit són com les que vostè pugui tenir, l'única diferència és que jo duc una intenció distinta. Segur que vostè l'emprarà com a memòria, sentit en el que jo també l'empr, però jo cerc una segona possibilitat per ensenyar-la a altres persones. No hi ha molta diferència entre les seves coses i les meves. Les seves també valen.

"A propòsit de les noves tecnologies, vós parlàveu de creences velles i noves creences. Hi ha un abans i un després?
"No record exactament això que deis, però jo treball en els conceptes d'herències culturals, de valors apresos, de tot allò que no et roman però que t'ensenyen i t'inculquen i que té a veure amb la doma social a l'individu; és a dir, que els col·legis, les universitats, l'educació del sistema va inculcant alguna cosa que és aliena a la vida personal de qui percep encara aquesta informació. Quan he treballat amb les Venus, he jugat amb les imatges clàssiques i les he incorporat als materials moderns parlava d'això, d'aquest respecte perquè és antic, perquè està en els llibres, perquè m'ho ensenyà el professor, aquesta idolatria de tot allò que el sistema té aprovat; el més greu que ja veu en tot això és que resta energia per ser rebel, per improvisar, perquè la càrrega de tot allò vàlid no pots llevar-te-la de damunt.