TW
0


Un projecte futurista titulat Jardins al ce dissenyat per l'Estudi Daniel Libeskind ha estat elegit per reconstruir la «zona zero» de Nova York, l'àrea destruïda pels atacs terroristes de l'11-S. La decisió es va prendre ahir i havia de ser anunciada oficialment dijous vinent en roda de premsa, però diversos mitjans de la premsa de Nova York que esmenten «fonts pròximes a la Corporació de Desenvolupament del Baix Manhattan, l'organisme encarregat de revitalitzar l'àrea», s'han avançat a l'anunci.

El disseny de Libeskind s'hauria imposat al projecte de l'altre finalista, Think, l'equip liderat per l'arquitecte uruguaià Rafael Viñoly. La Corporació i les autoritats de ports dels estats de Nova York i Nova Jersei (amos del terreny) escolliren els dos finalistes d'entre vuit dissenys presentats el desembre del 2002.

Libeskind, arquitecte establert a Berlín, planteja aixecar dos edificis de disseny geomètric de 541 metres d'alçària preservant els murs de contenció originals en què s'assentaven les bases de les destruïdes Torres Bessones.

Un dels factors decisius en la selecció del guanyador sembla que ha estat el cost del projecte: mentre el pla de Libeskind puja a 330 milions de dòlars (355 milions d'euros), el de Think arriba als 800 (860 milions d'euros). Crítics d'arquitectura, així com familiars de les víctimes dels atemptats, també afavorien Libeskind, ja que la preservació de les bases del desaparegut World Trade Center seria un recordatori reverent als morts.

Tots dos projectes evoquen el disseny original de les Torres Bessones i superen en alçària les Torres Petrones de Malàisia, que amb 452 metres són els gratacels més alts del món. D'altra banda, Libeskind fou l'encarregat de col·locar la primera pedra de l'Estudi Weil en el Port d'Andratx, un dels seus últims projectes. En la construcció de l'edifici també hi participà l'arquitecte mallorquí Jaume Vidal Contestí.

En una fusió sense precedents d'art i arquitectura, l'artista nord-americana Barbara Weil proposà a aquest arquitecte de renom mundial la realització d'un espai que servís alhora per pintar, per exposar obra i, fins i tot, per viure-hi.