Cultura inverteix 500.000 euros en traduccions d'autors illencs

Se n'han fet de 44 llibres de tots els gèneres, a altres llengües, sobretot a l'alemany

TW
0

«A miña vida está ligada a ti,/ como na noite as chamas contra a tebra». Així sonen en gallec els famosos versos de Bartomeu Rosselló Pòrcel «Tota la meva vida es lliga a tu,/ com en la nit les flames a la fosca». És un dels múltiples exemples de la política de traduccions a altres llengües d'autors de les Illes Balears empresa pel Govern en aquesta \132 legislatura i que s'ha resolt, fins ara, amb una inversió \132 superior a 500.000 euros i amb 44 títols traduïts a diferents llengües.

El director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Pere Muñoz, presentà ahir els 19 nou títols traduïts, entre els quals destaca de manera molt especiaEl mar, de Blai Bonet, que s'ha editat en rus i en hongarès.

La resta de volums presentats ahir comprèn Estudi en lila, de Maria Antònia Oliver (romanès); Cap al cel obert, de Carme Riera (italià i alemany); Poesia a les Balears a finals del mil·lenni (anglès); Antologia de Miquel Àngel Riera (gallec); o Cabrera ou l'empereur des morts de Baltasar Porcel, entre altres.

L'èxit de les traduccions ha estat molt diferent segons els casos. Així, l'escriptor Guillem Frontera ha aconseguit vendre sis mil exemplars del seu Das Mallorca Komplot (La ruta dels cangurs) a Alemanya, on ja se'n prepara la segona edició, mentre que la traducció dels poemes de Rosselló-Pòrcel en francès s'obre camí en altres cercles, molt més reduïts.

Des del Govern de les Illes Balears han explicat que «allò més important, en tot cas, és la feina de promoció de la nostra literatura que també s'ha duit a terme. Hem de tenir en compte que molts dels escriptors han participat en presentacions de les seves obres als països receptors, i que aquests llibres no tan sols s'han arribat a traduir, sinó que s'està fent feina perquè la gent els compri i els llegeixi».

Un dels problemes més importants amb els quals va topar aquest programa va ser la desconfiança que generava en els seus inicis. «Els editors no estaven acostumats a tractar amb una institució com el Govern i la nostra literatura era desconeguda, però ara la feina és de cada vegada més fàcil, perquè entre autors, traductors, col·laboradors i editors hi ha implicades més de tres-centes persones».

Pere Muñoz també va expressar el seu agraïment a la gent que ha fet de pont entre el Govern i els editors receptors. «Per norma general, es tracta de gent que té un gran coneixement de la cultura de les Illes Balears i que té molts de contactes amb les editorials d'allà. La seva feina ha estat cabdal a l'hora de convèncer els editors, però també a l'hora de promocionar els textos». La gran majoria de col·laboradors es mou en ambients universitaris i hi treballa amb el càrrec de lectors.

Respecte dels països amb els quals la feina ha estat més fàcil, Ramon Díaz, responsable d'aquest programa, va explicar que «amb tots els de l'Est, i principalment amb Romania, les relacions han estat fantàstiques. Allà hi ha una cultura molt forta de traducció i també un hàbit lector molt arrelat. Ara tots els romanesos saben que en cada una de les fires que es facin al seu país es presentarà alguna de les novetats d'autors de les Illes Balears».