Marcel Marceau: «El mim té un lloc important en el món de l'art»

Li agrada definir-se com una persona «eloqüent, que vol dir coses essencials quan parla», però també reconeix que li plau teoritzar i ser mestre per poder transmetre el seu art, perquè «l'espectacle del mim té un lloc important en el món de les arts i del teatre». Música, silenci i emoció són les variants que defineixen millor els espectacles de Marcel Marceau (Estrasburg, 1923), el més gran mim de tots els temps.

La gira mundial del seu adéu va fer ahir una aturada a l'Auditòrium de Palma. Amb Lo mejor de Marcel Marceau, el conegut artista francès va oferir ahir un muntatge, a base d'exercicis silenciosos plens d'humor tendre i agredolç, dividit en dues parts. En la primera, amb el títoPantomimas de estilo, Marceau va representar una sèrie d'escenes breus que conten una història de cap a cap: La creació del món, el seu clàssic Jardí públic, Les mans -una metàfora de la lluita entre el bé i el mal- i Adolescència, maduresa, vellesa i mort -un resum de les edats de l'home i del qual un crític va afirmar en una ocasió que «en menys de dos minuts aconsegueix allò que els novel·listes no poden expressar en tants de volums».

La segona part de l'espectacle consistí en una selecció de les històries millors del seu personatge estrella i alter ego, Bip, creat l'any 1947 i que Marceau defineix com «un Quixot contemporani que s'enfronta amb els molins de la vida actual». Uns molins que han canviat molt des que l'artista va començar a córrer món amb el llenguatge universal dels gests. I, de manera paral·lela, han evolucionat les seves pantomimes de Bip, que a poc a poc s'ha anat adaptant als nous temps.

«Els mimodrames volen transmetre la tragèdia, la violència, la injustícia, els plaers i tots els valors de la societat, i ser-ne un reflex», comentà Marceau durant la roda de premsa de presentació de l'obra. «Els actors, igual que els periodistes, som els historiadors d'ara». En la funció d'ahir, Bip es transformà en domador, músic de carrer o fabricant de màscares, i en cada un dels personatges que va encarnar deixà constància de la vulnerabilitat de l'home.

Marceau, de 79 anys, ha convençut el món que fer mim és un art i ha aconseguit traslladar a l'escenari la seva sabiduria de la vida sense dir cap paraula ni una. «He consagrat la meva vida a crear el meu propi estil, inventant una gramàtica i un llenguatge propis dels mims, i és que on no hi ha gramàtica l'art no existeix», digué Marceau, a més de reconèixer que «com a solista els mimodrames s'han fet, amb l'edat, de cada vegada més profunds».