Josep Maria Flotats: «Tinc la sensació de ser un monjo que explica en veu alta la seva fe»

El director català torna a Palma per representar «París 1940»

20/02/03 0:00

P.G.Palma.
«El muntatge permet mostrar la transformació, l'assimilació del personatge, el moment màgic en què l'actor pot comunicar el sentiment al públic». L'actor i director dramàtic català Josep Maria Flotats inicia avui una petita gira per les Illes amb l'obra París 1940, un espectacle en el qual Flotats interpreta amb relativa «facilitat» el personatge de l'emblemàtic actor, director i assagista Louis Jouvet, perquè «no tinc cap problema per interpretar els postulats que m'han format en el meu ofici i en els quals crec al cent per cent».

Amb aquesta contundent afirmació Flotats posà en relleu l'admiració que sent pel personatge que encarna, un home «compromès artísticament i socialment» que no va claudicar mai «i que defensà sempre la seva creació». Nominada en quatre categories dels premis Max, París 1940 és una obra basada en set lliçons magistrals del cèlebre Jouvet publicades per l'editorial francesa Gallimard amb el títol de Molière i la comèdia clàssica, el 1965.

A partir d'aquest text, la directora i dramaturga francesa Brigitte Jacques va crear el muntatge Elvire Jouvet 40, el 1985, del qual parteix Flotats per a l'adaptació que avui presenta al Teatre Municipal de Maó; demà a l'Auditòrium de Palma i dissabte a can Ventosa (Eivissa).

Per Josep Maria Flotats ha estat molt «fàcil» encarnar el paper de Louis Jouvet, el professor que ensenya a Claudia -Mercè Pons- com ha de convertir-se en la dona Elvira deDon Juan de Molière, mentre es produeix la invasió alemanya de París. Segons va confessar, encara que se sent afalagat quan algú li diu, després d'assistir a la representació, que «no veim en Flotats, veim en Jouvent», «tinc la sensació de ser un monjo que explica en veu alta la seva fe».

L'actor, que qualificà Jouvet de «gran intèrpret i pedagog», confessà que la seva aproximació al teatre és deutora de la preconitzada pel francès, ja que «els meus mestres al Centre Dramàtic Nacional d'Estrasburg varen seguir la línia marcada pel protagonista de París 1940». El director català va considerar que aquest muntatge pot ser molt interessant per als espectadors, perquè permet que «el públic pugui veure com es construeix un personatge», a més ensenya «el perquè del teatre i com s'ha de fer», especialment en una època que Flotats titllà de «difícil».

Home del seu temps, com Jouvet, l'actor establí paral·lelismes entre la situació dels personatges, que estan treballant en un conservatori els dies de la invasió de París, i la «barbàrie que ens angoixa», fent al·lusió muda a la tensió bèl·lica de l'Iraq.